Gran titular del diari ARA el diumenge 8 de gener: VOLEM MECENES CATALANS. El sector cultural, científic i social s'uneixen per impulsar el mecenatge.La situació política actual i la conveniència de les activitats de la societat civil catalana, m'ha fet tornar a recordar el paper del mecenatge privat a Catalunya
Es massa freqüent en el nostre país la necessitat de posar en marxa iniciatives privades per compensar i substituir aquelles accions que en un país normal haurien de fer efectives les institucions públiques.
Durant el Franquisme va ser evident, malgrat els perills que representava, el fet d'emprendre des de la semi clandestinitat una colla d'iniciatives, especialment en el terreny cultural.
Posaré uns exemples de les moltes que varen posar-se en marxa durant la dècada dels seixanta del segle passat:
1961: Es crea Omnium Cultural, 1962: la primera editorial potent en català (Edicions 62), 1963: Formalització de Comissions Obreres a la parròquia de Sant Medí 1964: El moviment de mestres Rosa Sensat, 1965: Inici d'Enciclopèdia Catalana, 1966: Creació del SDEUB i la Caputxinada, 1967; Promoció de beques per estudiar ciències socials a l'estranger: 1968: Creació d'Edicions Catalanes de París, 1969: Constitució de la Fundació Jaume Bofill...
Una societat civil potent és bona per a qualsevol país però en el cas de Catalunya ha tingut el paper de substitució i ha significat un esforç per sobreviure com a país per tal poder compensar els efectes d'un poder polític advers i contrari a les pròpies necessitats dels ciutadans, i que feia servir, si calia, la violència i la repressió.
Ara estem en una cruïlla important. Estem reclamant democràticament la necessitat de consultar el poble de Catalunya per tal que es pugui institucionalitzar correctament la seva voluntat majoritària i així poder respondre a les necessitats dels ciutadans des de institucions públiques pròpies. No cal dir que les entitats privades i del tercer sector, a més de portar a terme les seves finalitats específiques de caràcter social i cultural, continuen tenint un paper important en el procés de recuperació de les institucions públiques catalanes a partir d'un referèndum d'autodeterminació. Omnium cultural i l'ANC són els exemples més destacables però hem de reivindicar i hem d'insistir en el fet que són les institucions públiques pròpies les que han de respondre prioritàriament i d'una forma decisiva a les necessitats de la ciutadania. El mecenatge privat és un complement però en un país normal, com no ha sigut Catalunya des de fa una colla anys, ha hagut d'exercir funcions de substitució. Esperem que aquesta anomalia es resolgui d'una vegada.
Jordi Porta