per ratificar els acords de la consulta del 21 de maig, coneguda com Superdissabte (el nom fa la cosa?). Malgrat totes les virtuts que s'hi han volgut veure, algunes de les característiques del congrés han estat la poca definició ideologica, la manca de programa i, sobretot, la manca de preparació d'un esdeveniment tan important en la vida d'un partit antic que es vol re-fundar. Moltes improvisacions que van dur a una indignació de la militància i que el propi partit ha volgut definir com un símptoma de democràcia interna. El mateix nom finalment aprovat, a part de l'incident desafortunat amb un partit escindit de l'antiga coalició, demostra el poc gruix de tot plegat.

La meva pregunta és: CDC es vol realment refundar? Com ho vol fer, a base de posar a l'aparador cares més joves amb perfils clonats dels antics dirigents? Tenint al capdavant el mateix president que fins ara, acompanyat d'un polsim d'igualtat de gènere? Es vol refundar introduint una mena de primàries també improvisades i absolutament desiguals entre els candidats, com ho fou el duel Homs-Requena? O el que pot ser el duel Conesa-Vila? O, ben al contrari, està disposada a posar al capdavant gent nova de veritat, amb gruix, que tingui una actitud ferma envers el país i que estigui disposada al compromís contret el proppassat 26S?

De moment, sota una aparença de canvi hi plana la política de sempre. Ho acabem de veure amb la jugada 'mestra' d'Homs a Madrid, pactant amb el PP per aconseguir grup parlamentari propi. De quina contradicció vivim? Es vol aparentar que és un partit nou, però es mostra cofoi de les polítiques de sempre? O de fet, els 'enamora el vell' i fan veure que els 'exalta el nou'? Es fa només per dissimilar o perquè si no no hi ha continuïtat possible?

CDC-PDC, quan ja sigui oficial, haurà d'actuar com aquella dita que diu que no només hem de ser bons, sinó també semblar-ho. Cal que CDC tingui a Madrid l'actitud de dignitat que els seus votants mereixen, que no entri en contradicció amb el que diu que vol per a Catalunya. Ja sé que els pragmàtics i poc coherents em diran que tenir grup propi al Parlament espanyol els situa millor en l'escena política espanyola, que els aporta calerons i visibilitat. Però s'ha pensat per a quin fi es farà servir aquesta visibilitat?

Amb actituds contínuament contradictòries no s'avança ni aquí ni allà i es corre el risc de perdre-hi bous i esquelles. Els primers a perdre-hi són els qui fan fugides endavant i no es concedeixen prou temps per reflexionar quin camí cal prendre. Però de retruc hi perdem tots en dignitat.

Els catalans coneixem prou bé certes maneres de fer política que voldríem veure enterrades, i no n'hi ha prou a treure pit i dir que sense CDC-PDC no hi ha República catalana. Entre salvar el país o allargar una agonia de partit, amb renovació maquillada, quina tria serà la guanyadora?

Carme Arenas