
El debat, més viu que mai últimament, sobre les funcions dels ens supramunicipals s'aborda sovint de forma superficial i sense parar-hi prou atenció.
En aquest context, la crítica fàcil ens fa perdre de vista les veritables mancances dels ajuntaments. Quan un responsable polític d'un ajuntament no explica què fa amb els recursos públics que gestiona fa un flac favor a la ciutadania.Arribats a aquest punt, em permeto fer un seguit de reflexions per mirar de contribuir a la millora de la gestió municipal:
Els consells comarcals i les diputacions són ens necessaris, però cal que siguin replantejats de dalt a abaix. Cal replantejar la prestació dels serveis i el seu model de governança"
Cal que en el capítol de despeses d'un ajuntament dediquem una part enorme a la gestió administrativa? Penso en confecció i gestió de nòmines, servei jurídic per afrontar contenciosos, seguiment de llicències d'obres, expedients disciplinaris, gestions administratives bàsiques, etc. Tota aquesta despesa en un ajuntament gran pot ser assumible, però per a la gran majoria dels ajuntaments és molt cara i ineficient. Cal destinar els recursos al servei del ciutadà i buscar economies d'escala i eficiències amb altres administracions. Són aquests -entre d'altres- els motius pels quals un ens supramunicipal es fa imprescindible.
Els consells comarcals i les diputacions són ens necessaris, però cal que siguin replantejats de dalt a abaix. Cal replantejar la prestació dels serveis i el seu model de governança. En definitiva, cal adaptar aquestes eines al servei dels municipis a les noves realitats i necessitats de la ciutadania. En aquesta línia, necessitem uns consells comarcals que facin de prestadors de serveis i aglutinin voluntats i demandes dels territoris. Cal que ajudin als ajuntaments a guanyar eficiència, combatre l'atur, afavorir la reactivació econòmica, generar sinergies amb els municipis del voltant, i fer de les necessitats del municipi una oportunitat per canviar des de baix la realitat del país.
Personalment, em molesten moltíssim les ratlles administratives que no entenen de realitats econòmiques i socials. Cal que els dirigents polítics i tècnics no ignorin que Catalunya és asimètrica i que l'asimetria només es pot abordar de baix a dalt per tal d'aconseguir una gestió més eficient.
Dionís Guiteras
Vicepresident primer i responsable de l'àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona