El títol primitiu d'aquest escrit era "Espanya ens roba!", però ens hem afanyat a seguir les tan sensates i lliberals recomanacions de la Molt Honorable Senyora Núria de Gispert, que tanta estima democristiana ha demostrat per la llibertat d'expressió i per l'ús del llenguatge políticament correcte.
Té tota la raó. Espanya no ens roba pas: senzillament, no ens torna el que és nostre. Com podríem parlar de robatori?
També tenia raó Carme Chacón, la frustrada candidata del socialisme espanyol: per a Catalunya no és el mateix el PSOE que el PP. El Partit Popular representa la dreta casernària i espanyolista, enemiga de la nostra terra i de tot el que hi té a veure. En canvi, el Partit Socialista representa l'esquerra progressista i plural, plenament respectuosa i amiga de Catalunya i dels catalans i catalanes.
Ni l'Espanya de dreta no ens pagarà, ni la (cada vegada més teòrica) d'esquerres tampoc no ho va fer ni ho farà"
Si n'arribava a estar, d'enganyat, en Josep Pla, en afirmar —al seu Nocturn de Primavera— que "el que s'assembla més als espanyols d'esquerra són els espanyols de dreta"! Mentre els de dreta són sempre enemics declarats de Catalunya, els d'esquerra no ho són gens ni mica... en època electoral, quan han de visitar les seves colònies per a recaptar vots. En acabat, cap diferència!
Ni l'Espanya de dreta no ens pagarà, ni la (cada vegada més teòrica) d'esquerres tampoc no ho va fer ni ho farà. El mes de maig tant el govern del PSOE com els seus diputats —entre ells, els llavors cèlebres 25 del PSC— s'oposaren a tornar enguany a Catalunya els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat. Ara, tot i estar en funcions, i malgrat haver-s'hi compromès per escrit el mes de juliol, es nega a abonar els 759 que corresponen a la disposició addicional tercera de l'esquifit Estatut que amb tanta graciosa liberalitat ens concediren.
El més paradoxal —si és que aquest terme té aplicació en el món polític d'avui en dia...— és que encara no hem sentit llançar el crit al cel davant d'aquest intolerable boicot dels seus dirigents a cap d'aquells tan coherents socialistes catalans que criticaven i critiquen amb una tal desmesurada acritud les retallades que es veu obligat a dur a terme el Govern.
Què hi tenen a dir en Pere Navarro o l'Àngel Ros? Gosaran seguir acusant el Govern actual d'ésser l'únic responsable de les retallades, quan aquesta enèsima negativa del seu partit asfixiï del tot les ja prou depauperades arques de la Generalitat i li impedeixi fer-se càrrec de les seves despeses bàsiques més imprescindibles? Com ho explicaran als mestres, als metges... i als aturats?
