Aquesta és la tria que en les properes setmanes haurem de fer els catalans. Després de l'èxit del 9N, vivim un impàs, uns dies d'espera política en els que la indefinició preval sobre la claredat i la determinació.
Deu dies després de la major mobilització independentista de la història recent del país i d'un acte massiu de desobediència a l'Estat, els passos que vol seguir el Govern són, encara, una incògnita.
Tenim una certesa, l'etapa política del dret a decidir ha arribat al seu final. Ara s'obre l'etapa d'exercir la independència i de construir el nou estat. La reivindicació dels milions de catalans que hem anat a votar el 9N és ben clara i no es pot ajornar. I per posar fil a l'agulla a aquesta nova etapa, el primer que ens cal és un mandat oficial, clar i inequívoc dels ciutadans de Catalunya. Ni el referèndum ni la consulta oficials no han estat possibles. Pretendre tornar-ho a intentar seria ingenu, o fins i tot un engany als catalans.
Només ens queda una opció. Ara calen unes eleccions que posin en marxa la declaració d'independència i la construcció del nou estat. I aquestes eleccions han de tenir lloc abans de les eleccions municipals. Fer-ho més tard significaria la pèrdua d'una oportunitat històrica per a Catalunya.
Els catalans hem de triar: o iniciem el procés constituent català o bé formem part de la segona transició espanyola"
El 2015 s'iniciarà un cicle polític de crisi i regeneració a l'Estat Espanyol que començarà amb les eleccions municipals del 24 de maig. Quan això es produeixi, o bé els catalans hem començat el nostre propi procés constituent, i per tant el fem en paral·lel a la segona transició espanyola, o bé serem subsumits en ella i serem simplement un element més d'un procés que ni dependrà dels catalans ni en el qual podrem decidir el nostre futur.
Si no som capaços d'iniciar el nostre procés constituent abans de l'inici d'aquesta transició espanyola, hi entrarem amb la reivindicació del dret a decidir com a màxima reivindicació assolible. Una demanda que, previsiblement, ni tan sols s'assoleixi al final. Tal com va ocórrer en la transició ara fa 35 anys, el "consens" sempre serà l'excusa per a imposar la voluntat de l'Estat sobre Catalunya.
Ara els catalans hem de triar: o iniciem el procés constituent català o bé formem part de la segona transició espanyola. Tenim una finestra d'oportunitat, però només una. És imprescindible aprofitar-la. No fer-ho seria trair els anhels i les esperances de milions de catalans, i el que és pitjor, hipotecar el futur dels molts que encara han de venir.
