
Aquesta setmana ha tornat a ser una d'aquelles en les que, si per casualitat, te n'havies oblidat del perquè volem independitzar-nos d'Espanya i el nostre amic Rajoy i
el seu govern ens ho han recordat molt amablement.
Així, ha estat la setmana de la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brussel.les en les que de nou el govern espanyol ha mostrat la seva erràtica manera de fer vers el Procés català i la seva deriva antidemocràtica galopant. D'aquesta manera mentre uns es dediquen a donar conferències per explicar les seves raons els altres es dediquen a intentar ridiculitzar-les o directament boicotejar-les..."Us ho demano com un veritable suport a Europa i a tot el que Europa significa: llibertat, democràcia i respecte per la llei. Us ho demano com a col·lega. I, encara més, us ho demano com a amic.". Crec que només amb aquest fragment de la carta que Esteban González Pons va fer arribar als seus companys eurodiputats del Partit Popular Europeu, ja queda clar de quina manera percep aquesta gent la democràcia. Quants esforços per desprestigiar un acte que al capdavall es feia en un "bar" i en el que només hi van assistir gent de "poca importància"!
Una setmana, d'altra banda, en la que els mitjans de comunicació s'han dedicat a escandalitzar-se per les mesures que està aplicant el govern de Trump en els seus primers dies a la Casa Blanca. Una de les més criticades haver eliminat el castellà com a llengua de comunicació del nou govern inclòs els comptes de Twitter i del Facebook . I em diran i vostès que entra dins la normalitat que defensin el castellà el que ja no és tan normal és que per fer-ho intentin de nou embolicar-hi Catalunya i el govern català. "M'agradaria que la web de la Generalitat estigués traduïda a l'espanyol" ha dit el president Rajoy durant un dinar informatiu amb periodistes i empresaris a Madrid. De veritat aquest home no té ningú que l'assessori o li faci una mínima recerca prèvia (amb recerca prèvia vull dir simplement entrar a la web de la Generalitat) abans d'obrir la boca. Però ja se sap que allò important no és dir la veritat sinó fer fressa i guanyar adeptes a la causa.
També ha estat la setmana en la que de nou s'ha intentant utilitzar una desgràcia (en aquest cas la mort d'una nena) per atacar el Procés i el govern català. Tot s'hi val si del que es tracta és d'embrutir-nos. El mateix flamant Delegat del Govern, Enric Millo, suposat garant de l'Operació Diàleg i de les noves maneres de fer de l'executiu espanyol, no ha tingut cap tipus d'escrúpol en utilitzar-la: "Puigdemont es podria dedicar a visitar passadissos d' urgències hospitalàries i a comprar ambulàncies pediàtriques " ha dit. No cal afegir res més.
I arribem a dijous i el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, decideix concedir una entrevista a Onda Cero al mateix periodista, Carlos Alsina, que va aconseguir posar-lo entre les cordes i de la que va sortir la cèlebre frase "Y la europea?". Aquesta vegada Rajoy a la pregunta de com pensa abordar la problemàtica de l'escalada de preus de l'electricitat ha contestat que no patim que aquests ja baixaran "quan plogui". Si senyor això és planificació i estratègia energètica i la resta són punyetes.
I esperin-se que tot just és divendres i ja se sap que un cap de setmana pot donar molt de si i que quan hom creu que ja ho has vist tot i que ja no et poden sorprendre amb res més...
En definitiva una setmana que ens referma en les nostres conviccions. Fotem el camp d'una vegada!. Això no és que no s'ho mereixin els catalans no s'ho mereix ningú.