Silenci. Cap consigna política ni acte electoralista. Fos a negre; cau el teló i el públic interioritza tot el que ha vist passar dalt l'escenari.
Durant les vint-i-quatre hores prèvies a qualsevol jornada electoral no es pot fer cap acte de caràcter polític, cap esdeveniment, reunió, declaració, inauguració, somriure o passejada que denoti electoralisme o que pugui influir en el sentit del vot. El dia abans de les eleccions, la campanya fa les maletes i els polítics es queden a casa.
Però encara hi ha algú que s'ho cregui això? El concepte de jornada de reflexió és tan revisable com el concepte mateix de campanya. Saber quan comença i quan acaba la campanya electoral és una tasca de proporcions bíbliques, una feinada minuciosa només comparable a la d'aquells que classifiquen els pollets segons el sexe, envaïts per una calma incomprensible i ajudats per la llum penetrant d'una bombeta confident.
Però encara hi ha algú que s'ho cregui això?"
Més enllà de dates i lleis, què marca l'inici de la campanya? La falca informativa que precedeix els blocs electorals? La predisposició dels paradistes per rebre encaixades de mans de polítics que els són tan desconeguts com habituals el seus rostres? O els quilòmetres de cinta que es tallen aquí i allà? L'olor de l'asfalt? Les artèries principals de pobles i ciutats rivalitzant amb pistes d'atletisme per veure qui concentra un nombre major de tanques?
Fa de mal dir; tot plegat denota que estem en un punt àlgid de la campanya electoral, o si més no, en un punt explícit; els nens ja han marxat a dormir i no cal censurar les escenes de sexe. El to de veu puja, les americanes deixen pas a caçadores informals, es canvien els plens municipals per arrossades i els despatxos pels mercats. La campanya electoral no comença, simplement es treu la màscara i s'atreveix a portar escot.
De la mateixa manera que no es pot dir que la campanya comença, tampoc té cap sentit dir que s'acaba. I menys durant un dia tan estratègic. Probablement fa cent, cinquanta o fins i tot vint anys, era més fàcil reflexionar; en gairebé tots els àmbits. Aïllar-se, debatre amb un mateix o amb companyia sobre què fer en determinats moments vitals, quin camí prendre i, és clar, a qui votar. Però si el concepte de reflexió ja requereix esforç i concentració de per si, si hi afegim el context interconnectat en què vivim, les xarxes socials i les múltiples vies per les quals rebem i emetem informació, reflexionar sembla gairebé impossible.
Durant la jornada de reflexió hauríem de reflexionar. Però no sobre qui mereix el nostre vot, sinó al voltant del concepte mateix de jornada de reflexió"
Podem esperar que la Junta Electoral Central decreti una caiguda global de totes les xarxes wi-fi però i si som prou hàbils per trobar algun racó, algun buit legal que ens permeti estar informats? Ens taparan els ulls per no llegir cap piulada ni poder accedir a cap vídeo que circuli per la xarxa? S'ordenarà que es retiri tot el material electoral que circula per Internet amb la mateixa celeritat amb què es retiren els cartells de fanals, contenidors i rotondes?
Tots sabem que aquelles cares somrients acabaran diluïdes pel sol d'agost o la pluja d'octubre però nosaltres, demà, canviarem la ruta o mirarem cap a un altre costat quan compartim amb ells la via pública; és jornada de reflexió! No m'influencieu més, caps de llista! Cridarem al volant. No deixarem que res ens afecti ni farem lectura política de res.
El que hauríem de fer durant la jornada de reflexió és precisament això, reflexionar. Però no sobre qui mereix el nostre vot, sinó al voltant del concepte mateix de jornada de reflexió.