La CUP que aquests dies ha engegat la campanya "sense por" que es mereix tot el meu respecte i el meu suport perquè és una evidència que no aconseguirem la independència sense la desobediència i en el seu moment la ruptura, per molt negociada que aquesta sigui.
Però dit això, cal tenir sentit d'estat i cal que entenguem tots plegats que a més de l'eix de social,econòmic i polític hi ha el de la seguretat i que aquest últim cal tractar-lo amb molt de rigor. I sovint en una nació com la nostre que porta tres-cents anys sense estat ho oblidem i no tractem amb el respecte que es mereix el braç armat de la nostra societat com fan a la resta de nacions i estats del món.
Abans de seguir vull recordar, com ja he fet desenes de vegades amb anterioritat, que amb la definició aprovada pel Parlament de Catalunya la Policia de Catalunya és aquella que depèn de les institucions nacionals catalanes i aquestes són els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya. Les policies locals i els Mossos d'Esquadra, doncs, són el mateix: la Policia de Catalunya. I tenint en compte això, voldria comentar dues propostes llançades una a nivell local i l'altre a nivell nacional per la CUP.
La primera a nivell local a Barcelona on demanen la dissolució dels suposats antiavalots de la Guàrdia Urbana quan aquests no existeixen pròpiament. El que si que hi ha és una unitat que reforça la seguretat en els grans esdeveniments i operacions sota mandat judicial. Els que si compten amb unitats antiavalots és el cos dels Mossos d'Esquadra amb la "BRIMO" i les "ARROP" que són les unitats especials que no actuen només com a antiavalots ja que també reforcen quan és necessari les unitats de seguretat ciutadana.
La segona, a nivell nacional, ja que pretenen que la nostra policia es converteixi en la punta de llança de la desobediència davant de les institucions de justícia espanyoles. És cert que hi haurà un dia en que els ciutadans policies d'aquest país hauran de protegir la ciutadania que majoritàriament després d'un procés democràtic hagin assolit la plena sobirania nacional però això caldrà que ho facin a posteriori. Una vegada la classe política i els seus representants se l'hagin jugat del tot i si cal hagin ja exercit la desobediència.
Els funcionaris de la sanitat, d'ensenyament , d'emergències, de policia etc sabran, n'estic segur, posar-se darrera de la ciutadania. Però ara no toca posar-los a ells en l'avantguarda. Seria una irresponsabilitat.
Anem si cal a la desobediència . Sense por. Amb sentit d'estat i tenint en compte que no comptem amb estructures d'estat sinó de resistència.
Deixeu en pau la Policia de Catalunya!
Miquel Sellarès
President del CEEC (Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya)
