L'actual procés sobiranista està lamentablement mancat d'un lideratge clar i indiscutible, que el va debilitant dia a dia, més encara quan observem que no existeix tampoc la imprescindible unitat política entre els partits que es declaren sobiranistes, com tampoc una sòlida i diàfana estratègia política que condueixi decisivament el nostre país cap a la nostra anhelada independència.
A dia d'avui, en ple procés sobiranista, CDC està més centrada en la seva eventual refundació, ERC en aprofitar el seu moment àlgid per poder ocupar un major espai de l'arena política catalana i la CUP en imposar políticament un model de societat alternatiu que no necessàriament és compartit, en comptes de treballar tots plegats en la construcció del nou país, que és el què al cap i a la fi es van comprometre en el seu dia.
Entre tots ells erigeixin una ANC novament cohesionada i amb unes enormes ganes d'impregnar al procés de la il·lusió i la força que mai hauria d'haver perdut, deixant de banda les seves diferències i recels. El procés i el moment s'ho valen. No ens falleu"
I tot això passa perquè manca aquest lideratge polític indiscutible que existia abans dins la societat civil en les figures de la Muriel Casals i, especialment, de la Carme Forcadell. La tristament recordada mort de la primera i l'actual plena ocupació política parlamentària de la segona ens han deixat orfes a tots plegats del lideratge social i polític que abans teníem i que tant necessita ara el procés.
Era un lideratge que en major o menor mesura tothom acceptava i compartia de manera quasi indiscutible i que les va permetre assumir la iniciativa i l'empenta de tot el procés sobiranista, per la qual cosa els partits polítics no van tenir cap altra opció que acceptar-ho i posar-se a remolc de la velocitat de creuer que ambdues anaven imprimint.
Ara aquest lideratge lamentablement no existeix. En Jordi Cuixart encara necessita temps per ocupar l'enorme espai que va deixar la seva predecessora i el Jordi Sánchez no ha sabut dotar a l'ANC del lideratge que aquesta necessitava, probablement perquè mai ha acabat d'entendre prou bé el paper que havia d'assumir aquesta organització.
El dissabte vinent l'ANC celebrarà el seu primer secretariat nacional a Ripoll en el que haurà d'escollir president o presidenta. És imprescindible més que mai que els membres d'aquest secretariat deixin de banda els seus recels i estratègies personals i sectàries, oblidin tot el lamentable soroll mediàtic que ha precedit la seva elecció i avantposin el procés per sobre de tot i que d'aquesta reunió en surti escollida una persona amb el màxim consens possible, si és possible per unanimitat.
Perquè necessitem una ANC forta, decidida i amb ganes de tornar a encapçalar el procés. I per això necessitem un lideratge ferm i indiscutible d'aquesta organització. Com diu el bon amic Quim Torra, cal que estiguem preparats per a aquests darrers 100 metres, i ara no només no ho estem, sinó estem molt lluny de ser-ho.
Perquè cal que tornem a implicar activament fins al fons als partits polítics en el procés sobiranista, estant al seu darrera, empenyent-los constantment, obligant-los a treballar novament tots junts i avantposar el procés sobiranista per sobre de les seves respectives diferències polítiques.
Perquè les eleccions del 27S ens van demostrar que queda encara molta feina a fer, moltíssima, per assolir una majoria social indiscutible a favor de la nostra independència, de manera que haurem de tornar a mobilitzar-nos, a sortir i trepitjar els carrers per parlar i convèncer a tota aquella persona que encara està indecisa. No som prou. Hem de ser més. Molts més encara.
Perquè cal agafar el timó del procés constituent, articular-lo com és degut, posar-hi ordre i vetllar perquè aquest es faci d'una manera rigorosa i seriosa, evitant que vagin sortint diferents constitucions catalanes com si fossin bolets enmig del bosc.
Perquè cal que estiguem a sobre del procés de construcció d'estructures d'estat per tal que el nostre país estigui preparat d'aquí dotze mesos per a la desconnexió i s'hagin enllestit les lleis que ens han de permetre la proclamació de la nostra independència, exigint les responsabilitats que pertoquin per al cas de que no s'hagin fet els deures que s'havien d'haver fet.
Però per a tot això, és imprescindible disposar d'una societat civil forta, articulada i unida i això passa primer perquè del secretariat nacional de dissabte al bressol de Catalunya en surti una presidència inqüestionable, perquè els seus membres estiguin a l'alçada del què el procés els exigeix i perquè entre tots ells erigeixin una ANC novament cohesionada i amb unes enormes ganes d'impregnar al procés de la il·lusió i la força que mai hauria d'haver perdut, deixant de banda les seves diferències i recels. El procés i el moment s'ho valen. No ens falleu.
Marc Costa
