"Si Espanya fos un Estat regit amb intel·ligència i esperit de conservació, la seva resposta consistiria a mostrar-se conciliador i empàtic".
L'historiador Joan B. Culla ha sentenciat que un dels errors de l'Estat amb Catalunya va ser "minimizar l'impacte" de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
"Sí, esclar que es va convocar la gran manifestació del 10 de juliol de 2010, però això es va considerar un rampell estiuenc, una flamarada sentimental que s'havia d'apagar sense deixar rastre" ha sentenciat Culla a l'article El relleu de Mas.
L'historiador ha recordat que després d'un parell d'anys d'aparent quietud "el segon gran error va ser llegir els esdeveniments catalans de setembre de 2012 en clau conspirativa, com una operació orquestrada de dalt a baix, i no com el que van ser: una eclosió del malestar sociopolític acumulat des de la sentència del Constitucional i aguditzada per la crisi".
Culla ha continuat explicant que l'error de considerar a Artur Mas "el deus ex machina del desafiament català" va portar a una altra equivocació: "La de creure que, si Mas i CiU punxaven a les urnes, el tal desafiament s'evaporava".
El relleu de Mas sortirà de la confluència entre Esquerra i una CDC molt més radicalitzada"
"Si Espanya fos un Estat regit amb intel·ligència i esperit de conservació, la resposta pertinent consistiria a mostrar-se conciliadors i empàtics. Però passa justament tot el contrari" ha sentenciat l'autor de l'article, qui també ha dit que el Madrid oficial "continua persuadit per la intenció d'arraconar Artur Mas en un carreró sense sortida, obligar-li, per la via del límit de dèficit, a prendre mesures de retallada cada vegada més impopulars, tancar-li la porta a qualsevol possibilitat d'una consulta consensuada...".
Culla ha conclòs que, des de Madrid, s'haurien de preguntar a qui beneficia "l'enorme frustració" que busquen: "El relleu d'Artur Mas no seria en Pere Navarro, ni tampoc n'Alícia Sánchez-Camacho, ni tan sols un Duran Lleida que ha cremat qualsevol possibilitat de liderar mai el nacionalisme majoritari. Si Artur Mas desapareix [...] el seu relleu sortirà de la confluència entre Esquerra i una CDC molt més radicalitzada. El que no tornarà ─aviam si se n'assabenten─ és el temps de l'entesa".
