"Fem el nostre camí tranquil·lament, consultem el país i, després, carregats amb la raó de la majoria, podrem negociar en quins termes volem continuar a Europa".
Carles Boix, professor de la universitat de Princeton, ha indicat a un article que la manca de regulació "no implica prohibició [per a Catalunya de pertènyer a la UE], com ha argumentat moltes vegades el Tribunal Internacional de Justícia".
A l'article Catalunya, estat de la Unió Europea Boix hi ha denunciat que els polítics del PP "insisteixen" a dir que Catalunya quedaria automàticament exclosa de la Unió Europea si es constituís en un estat sobirà "adduint dos articles del Tractat de la UE": "El primer, l'article 4.2, que indica que "la Unió respectarà les funcions essencials [dels estats membres], especialment les que tenen com a objectiu garantir la seva integritat territorial". Segon, l'article 20, que estableix que "serà ciutadà de la Unió tota persona que tingui la nacionalitat d'un estat membre".
Sobre el segon article, Boix ha assegurat que d'aquesta declaració "no en podem deduir res sobre la regulació d'un procés de creació d'un nou estat al si de la Unió, de la mateixa manera que, per exemple, no podem extreure cap conclusió sobre la mateixa qüestió mirant les normes europees que regulen quants representants corresponen a cada estat al Parlament Europeu".
Sobre el primer article, l'autor ha indicat que "la referència a garantir la integritat territorial de cada estat membre a l'article 4.2 sembla escrita expressament per protegir la indivisibilitat de la nació espanyola": "De fet, alguns tindran la temptació de connectar-la amb l'infame article 8 de la Constitució de 1978 [...]. Tanmateix, aquesta interpretació de l'article 4.2 és superficial i, per això mateix, equivocada".
Finalment, l'autor de l'article ha conclòs que els tractats de la UE "no poden ser utilitzats en contra de la voluntat democràtica d'un poble" tot i que ha assegurat ser cert que "no regulen un hipotètic procés d'ampliació interna de la UE": "Però aquesta manca de regulació no implica prohibició, com ha argumentat manta vegades el Tribunal Internacional de Justícia. [...] Fem el nostre camí tranquil·lament, consultem el país i, després, carregats amb la raó de la majoria, podrem negociar en quins termes volem continuar a Europa".
