El professor de la universitat de Princeton, Carles Boix, ha indicat que en un principi, votar sí-no "sembla que equival a la solució federal del PSC".

"El problema --ha afegit Boix a un article--, però, és que el PSC no ha participat en la confecció de la pregunta i que, de fet, ja se n'ha desmarcat. A més a més, com que el terme federal no apareix enlloc, si realment la proposta és federal, el tipus de federalisme que demana és molt exigent: perquè es refereix a Estat en majúscula; perquè la proposta s'adreça a Catalunya en particular, i perquè es fa des d'un exercici d'autodeterminació que, en cas d'acord amb Espanya, hauria de quedar incorporat entre els poders d'aquell estat català".
El sí-no és poc creïble i políticament gairebé buit. La seva victòria només faria que allargar el procés de transició d'una manera agònica"
L'autor de l'article La doble pregunta ha dit que el sí-no "l'ha engendrat un confederal que vol relligar-se a Espanya --un nét d'aquella Acció Catalana que tant irritava Gaziel" i ha explicat que per aquesta raó "i per l'oposició de PP i PSOE, l'absència del PSC i la divisió interna d'UDC i ICV, la probabilitat de pactar amb Espanya una proposta d'aquest pes és baixíssima".

"Tot això converteix el sí-no en poc creïble i políticament gairebé buit. La seva victòria, sobretot sense tenir el 50% o més dels vots, només faria que allargar el procés de transició d'una manera agònica" ha sentenciat Boix. L'autor de l'article també ha alertat que "un cop comprovada l'esterilitat" del sí-no els catalans "haurien de tornar a votar, aquesta vegada amb una pregunta binària".

"Si triar l'opció sí-no és llençar el vot, aleshores l'única opció vàlida per qui vulgui sortir del cul-de-sac actual és el sí-sí. Explicar això serà una part molt important de la campanya que encetem" ha dit finalment.