tendeix a gaudir del seu exercici, tendeix a demanar-ne més, tendeix a indignar-se perquè no el té tot. Hi ha hagut a Catalunya una revolta de les mentalitats que fa que una part enorme del país enyori la sobirania com si fos el nostre estat natural, com si visquéssim una anomalia. Déu n'hi do, la feinada".

Així, assegura Soler "El que té de bo aquesta feina és que és molt difícil de revertir. La política és variable i els resultats electorals són capriciosos, però la mutació de la mentalitat catalana és estructural. Això no assegura l'èxit, però ens dóna la confiança de treballar sobre una base sòlida. Ara bé: si en el mitjà termini la política no satisfà les esperances de la gent, el cop moral serà molt fort. Perquè bona part de la població desitja la sobirania i creu que n'és digne. En això, també els polítics unionistes hi estan d'acord: quan els dirigents del PP, el PSC o Ciutadans critiquen el Procés, solen dir que generarà "frustració" entre la població catalana. Frustrar vol dir decebre les expectatives de la gent. I la frustració més gran s'esdevé no quan es fracassa, sinó quan no s'intenta".

I conclou que pel que fa al futur d'aquest procés ens diu "la determinació ha de ser més ferma, ara que al davant hi ha un govern espanyol provisional i la perspectiva d'una majoria clarament reaccionària, que anorrearà terceres vies i voluntarismes fraternals, i deixarà la pilota a la teulada del sobiranisme. I això pertoca al govern català, però també a la gent: perquè, fins i tot en el cas que el govern faci tot el que ha de fer (lleis de desconnexió, convocar un referèndum amb garanties, tenir a punt les eines d'un govern sobirà) el pas decisiu no es farà sense la implicació massiva de tots els que cada Diada hem sortit a compartir somriures. Aviat haurem de tornar-hi a ser tots, amb un somriure, però també amb la màxima determinació".