I en relació a això afirma que "En aquest front de batalles decisives per a l'èxit de les diferents ofensives, l'independentisme català està guanyant i consolidant posicions".

I ho explica a través de les dades: " Ara bé, les dades de més interès per al meu propòsit apareixen quan separem per a la televisió i la ràdio els canals d'origen català i en català dels canals d'origen espanyol i en espanyol. Els registres de CEO i CIS a partir del rècord del dia anterior revelen a grans trets preferències similars. Segons el CEO, els teleespectadors de Catalunya prefereixen els informatius de TV3 en un 42% i de 8TV en un 4% (xifres arrodonides), un total per tant d'un 46%. Els que prefereixen els informatius de La1 (11%), Tele5 (10%), Antena3 (9%), La Sexta (8%) i Cuatro (3%) sumen un total d'un 41%. El CIS donava totals superiors a favor dels dos canals catalans (45,6 i 5,7), superant així el 50%. Les dades de Kantar sobre mesurament d'audiències destaquen pel 2015 la preeminència dels TN de TV3 amb una quota acumulada del 18%, que sumada al 7% de 8TV, situa en bona posició la informació televisiva d'origen català. Pel que fa a la ràdio, el 2015 augmenta la distància entre el seguiment dels informatius als canals d'origen català (Catalunya Ràdio, RAC1 i Catalunya Informació), amb un 58% declarat, respecte dels d'origen espanyol (SER, Onda Cero, Cope i RNE), amb un total del 24%".

I conclou que "En tot cas, i malgrat la imponent acumulació d'efectius mediàtics contra les pretensions dels defensors del dret a decidir i/o de la independència de Catalunya, resulta cada cop més evident la fractura en la credibilitat de les fonts de la informació i de l'opinió polítiques" i que "es va estenent la convicció més o menys tàcita, però generalitzada, que Catalunya no ha de supeditar a ningú el propi debat públic i que és autosuficient per generar la informació pertinent sobre el procés i per assolir al final una opinió pública madura sobre el futur del país".