Ll'historiador i professor universitari, Joan B. Culla, ha indicat a un article que la situació política de 2003 a Catalunya "no té cap semblança amb la de 2014".

"Els tripartits d'esquerra inaugurats pel pacte del Tinell tenien com a objectiu estratègic desplaçar el rotor de la política catalana des de l'eix catalanisme-espanyolisme (que, segons aquesta anàlisi, hauria beneficiat llargament Pujol) fins a l'eix esquerres-dretes" ha recordat Culla a l'article Agitar fantasmes.

A aquesta lectura, Culla hi ha afegit que la "comuna filiació" esquerrana de PSC, ICV i ERC "havia de permetre superar les contradiccions entre independentisme, federalisme i Españapluralismo" i que quant a la qüestió nacional, l'acord dels tres socis per aconseguir la reforma de l'Estatut d'autonomia "els facilitaria --així ho calculaven-- adormir o calmar les reivindicacions identitàries".

"La realitat no es va ajustar a aquest guió" ha sentenciat l'autor de l'article. "Avui, el mapa polític català --ha dit-- es troba en plena metamorfosi, sí, però pivotant com mai al voltant de la qüestió nacional, ara expressada en la bipolaritat sobiranisme-unionisme. I el pacte entre ERC i NECat se situa sense equívocs dins del camp sobiranista".

"En fi, és curiós que algú ben informat com Duran atribueixi la voluntat de ressuscitar el tripartit precisament a Ernest Maragall i Oriol Junqueras" ha conclòs.