L'històric líder norirlandès és entrevistat abastament a la revista La Clave i resumeix el procés de pau que va viure el seu país amb una sola paraula: "diàleg". Per arribar al mateix procés per a altres conflictes assegura que és imprescindible que "cessi tota violència; la que prové de l'Estat i la que prové dels grups. Tots han de cessar la seva activitat violenta per donar pas al diàleg. Cap tema ha de ser exclòs ni cap de les parts involucrades tampoc". Tot i això, l'entrevistadora li pregunta a continuació: "Perquè creu vostè que ETA va trencar la treva que havia donat pas al diàleg?". Al llarg de la conversa Adams es reafirma amb el seu objectiu de reunificar l'illa, doncs "hi ha molts camps de cooperació com l'agricultura o els transports on és necessària la collaboració del nord i del sud" i recorda que "som cinc milions de ciutadans en una illa petita, no necessitem dues jurisdiccions". Però per aconseguir-ho reconeix que és necessari "convèncer als unionistes que el seu futur, al marge de l'acord de pau actual, és la reunificació d'Irlanda", doncs deixa molt clar el seu rebuig a la lluita armada i la violència. A més del futur de l'illa, Adams també parla de la importància de reduir "la pobresa i la marginació", aposta per "un altre model" d'Unió Europea [el Sinn Feinn va demanar el no al recent referèndum sobre el Tractat de Lisboa celebrat recentment a la República d'Irlanda] i s'oposa a la Directiva contra la immigració tot recordant que "al segle XIX Irlanda era com el Darfur" i que "fins fa molt poc els irlandesos han emigrat".