Just ara, en un moment en què no es parla més que de la “nació” catalana, com a conseqüència de l’Estatut, i en què la reivindicació de les seleccions esportives ha rebut una altra portada, el seleccionador espanyol de futbol ha cridat Oleguer a la selecció espanyola. Josep Maria Pasqual en parla a un article Just ara, en un moment en què no es parla més que de la “nació” catalana, com a conseqüència de l’Estatut, i en què la reivindicació de les seleccions esportives ha rebut una altra portada, el seleccionador espanyol de futbol ha cridat Oleguer a la selecció espanyola. Josep Maria Pasqual en parla a un article publicat a El Punt, La samarreta, en què constata que no és el primer cas en futbol que un jugador compromès nacionalment rep la ‘invitació’ de jugar amb la selecció del país que domina el seu poble. Recordem els casos de Guardiola, Torres, el porter basc Iribar o, sense anar més lluny, Puyol. Pasqual sosté que el cas d’Oleguer no hauria de ser diferent d’aquests altres i, precisament per això, s’ha d’anar amb compte, perquè “és més que possible que a Oleguer se li exigeixi el que no s’exigeix a la resta. En un país mancat de referents, és possible que a Oleguer se li vulgui fer aprovar l’assignatura pendent, que se li faci resoldre el que no han estat capaços de resoldre els polítics ni tampoc està sabent resoldre la societat en el seu conjunt. Hauríem d’anar molt amb compte a no sacrificar Oleguer per convertir-lo en màrtir o mite. Perquè, objectivament, si es posa a l’alçada del país, ja es pot canviar tranquil•lament de samarreta”.
