repassar el que ha tingut lloc al mateix escenari però més d'onze anys després. Així, explica Portabella "Amb el pes dels sis anys i mig de presó al rostre i a la biografia, Otegi va retornar a l'escenari de la kufia i l'olivera per presumir de la fecunditat creativa que li ha procurat la presó. "Si en divuit mesos a Martutene vam preparar l'anterior estratègia, que es vagin preparant per al que hem parit en sis anys i mig!", va desafiar. I això sense ignorar el moment actual: "En un Estat en què s'empresonen titellaires, no vull ni pensar què faran amb nosaltres."

I afegeix que "Otegi va adreçar la càrrega de profunditat si arriba el dia que comprova que Espanya no pot ser el que ells pretenen i no respecta el dret a decidir: "Els independentistes bascos estem disposats a col·laborar en la democratització de l'Estat, però vosaltres sigueu honestos i el dia que comproveu que això és impossible, sumeu-vos als independentistes a Catalunya i a Euskal Herria en justa reciprocitat".

I acaba explicant com ambdós actes han acabat de manera molt diferent exemplificant com han canviat les coses en aquests anys "A l'Anoeta del 14 de novembre del 2004, els periodistes van ser desallotjats de pressa i de males maneres. El motiu: que ningú no veiés com uns encaputxats cloïen l'acte llançant fulls volants amb crits de "Gora ETA militarra" de fons. Era el subliminar avís –no apte per a tots els públics– que el sector més irredempt avalava el viratge. A l'Anoeta del 2016, en canvi, Sortu va haver d'instal·lar una carpa adjacent per transmetre l'acte perquè el velòdrom, onze anys i mig després, es quedava petit per a tots els qui volien escoltar l'antic pres 8719600510"