En un article al Punt Avui el professor de Comunicació, Josep Gifreu, reflexiona al voltant de la polèmica que ha envoltat aquests últims dies la publicació d'un "manifest a favor d'un model de normalització efectiva del català a la Catalunya independent" i ens diu que aquest "sembla haver reunit partits independentistes i sectors aliats
contra el procés en un mateix front. Però, el manifest no parla del procés. Planteja una altra cosa i ho planteja des de la freda anàlisi dels científics socials".
Així, per Gifreu "Resulta comprensible la incomoditat dels partits davant un manifest políticament incontrolat, un manifest per a l'acció i mobilització cíviques, no subjecte a tàctiques d'algun dels partits homologats. I un manifest sobre un tema tan sensible i evidentment tan complex com el del model polític per a la llengua pròpia d'un nou estat. Alguns dirigents d'aquest partits i el mateix programa de Junts pel Sí han advocat explícitament per un model de cooficialitat entre català i espanyol. Significa que el tema queda resolt? El manifest intenta dir que no, i aporta raons científiques de pes per abonar un altre model".
No obstant afegeix que "Bona part de la premsa de gran difusió ha col·laborat en l'operació de distorsió i de reducció de l'abast del fons del document per produir confusió i generar rebuig. Titular per exemple "Els partits, contra el manifest que aposta per una Catalunya monolingüe" és menysprear les raons dels signants –enlloc parlen de "monolingüisme" – i predisposar partits i castellanoparlants a atacar el manifest i la seva proposta de nou estatus per al català".
Planteja Gifreu que el manifest "pretén basar les seves propostes de model en unes consideracions de caràcter històric, polític i sociolingüístic. El catedràtic de lingüística de la Universitat Autònoma de Madrid, Moreno Cabrera, va deixar-ho dit en l'acte de presentació: ell havia signat el manifest per la base científica que el sostenia, i una de les denúncies que veia més justes era la de la ideologia política de l'anomenat "bilingüisme". Ho deia un catedràtic espanyol que, entre altres coses, havia treballat des del 2012 en un "full de ruta" per a la gestió del castellà
(i les altres llengües) en una Catalunya independent".
I conclou a mode de reflexió que "el moviment per la dignitat i normalitat del català, com s'ha demostrat fins avui, no s'aturarà. I que farien bé de rellegir-se el manifest sense tanta "ideologia bilingüística" per descobrir que en realitat proposa un model de llengua innovador i integrador per al futur estat català, tant si és independent com federat"
