En un article a l'Ara Francesc Canosa afirma d'Unió Democràtica "El meu certificat "de mort del partit ja el vaig estendre a l'ARA el 27 de setembre del 2015. Eleccions catalanes. Sí, no han mort però moren. L'olor d'all ja venia d'abans. Un tancar els ulls en gerundi: estirant la pota. Vindrà la mort i farà sonar el teu nom, diria el mestre campaner".
I afegeix al respecte que "ERC i Unió són els partits més antics de Catalunya. 1931. Unió va néixer bressolada per la incomprensió. Són d'esquerres? Són de dretes? ¿Es pot voler un estat per a Catalunya i a més ser cristià, i a sobre defensar la justícia social i estar al costat de la República? Ningú entenia res. Eren el futur abans que arribés el futur. La incomoditat de la normalitat. Eren "a quadrets", com deia Pau Romeva, un dels seus dirigents. En plural. Perquè Unió no tenia un líder: tenia líders, un quadre de dirigents. No va acabar amb Unió la República, el menyspreu, la guerra, els assassinats, l'exili, la dictadura, la clandestinitat, les detencions, les hòsties... Ha sigut el partit que ha rebut més visites insistents de la mort. I no va morir. Però, ai, la paradoxa, és una veritat vista des de dins. Unió començarà a morir amb la democràcia".
Sobre l'evolució que havia tingut el partit afirma "S'elimina l'ADN de lideratges. Un únic líder amb llicència per tunejar. Un partit que acabava sent una medalla amb tots els mèrits existencials però que tothom l'exhibia i masegava per als seus interessos. Unió anava deixant de ser Unió. I la còpia de xapa i pintura substituïa l'original. Ningú ja coneix i reconeix la de veritat. El trilerisme és una victòria. Però el futur sempre arriba. És aquell demà que tenia dit, repetit, esgargamellat Unió des dels seus orígens, des del present continu lluitant contra la mort. Aquell futur que està escrit amb el neó enlluernador que ningú vol i ha volgut veure. Invisible per massa visible"
I acaba Canosa "Substitueixin d'aquest article la paraula Unió i posin-hiCatalunya. Tot queda igual. Unió és una metàfora d'aquest país. Sempre incomprès. Sempre atrapat per tots. Sempre tunejat. Sempre han intentat posar-hi fi. I, ara, és la democràcia la que l'està matant. I la gran ensenyança d'aquest tancant per defunció d'un partit que ja no és: no es pot deixar de ser qui ets. Perquè no es pot deixar de ser, perquè quan deixes de ser, mors".