En un article al País l'historiador i periodista, Joan B. Culla, vol posar de manifest "la transcendència del Fernandezgate" i al respecte ens diu "Per primera vegada en la història de la democràcia postfranquista hem tingut proves directes (no indicis, no imputacions, no sospites...) de l'ús sistemàtic dels aparells de l'Estat per lliurar una
guerra bruta contra adversaris polítics legals i pacífics, buscant la destrucció moral dels seus principals líders sobre la base d'associar-los falsament amb pràctiques corruptes, fraudulentes i delictives".
De l'Oficina Antifrau creu que "En les circumstàncies de subordinació política que viu aquest país, és perillós inventar artefactes com l'oficina esmentada: creada el 2008 amb el lloable propòsit d'"enfortir la integritat en el sector públic català, prevenint i investigant la corrupció" (copio de la seva pàgina web), les revelacions de Público.es mostren que, en aquest últim lustre, De Alfonso la va convertir en una terminal del Ministeri de l'Interior i en un esforçat peó de la policia patriòtica afavorida per Fernández Díaz. Està clar que no eren tals les intencions del govern Montilla vuit anys enrere, però quan no es té veritable poder certs experiments es poden transformar en bumerang".
Considera Culla molt greu que Daniel de Alfonso torni a exercir de jutge i es pregunta "un alt membre de la judicatura en un Estat democràtic i amb separació de poders, pot proclamar davant del ministre de l'Interior que ell és "espanyol per damunt de tot", i afegir: "considera'm un caporal del teu Cos Nacional" i després continuar dictant sentències? Existeixen molts jutges i magistrats amb la mateixa disposició d'ànim? És amb uns paràmetres jurídics semblants que es jutjarà, per exemple, els encausats pel 9-N?".
I pel que fa a l'augment en 45.000 vots del PP a Catalunya ens diu que tot sembla indicar que "a una part substancial d'aquests vells i nous votants, els sembla raonable i fins i tot necessari que el ministre de l'Interior intrigui, ordint trames, filtracions, dossiers i informes apòcrifs, per acabar amb els enemics de la unitat de la pàtria? Més encara: no es pot sospitar que, per a alguns d'aquests electors populars, els Mas, Junqueras, Trias, etcètera, ja haurien de ser a la presó?".
I acaba l'historiador dient-nos "Potser entre els votants del ministre conspirador hi ha aquells hooligans de La Roja que, aquest dilluns a la tarda, es van concentrar al centre de la plaça de Catalunya als crits d'"Antes gabachos que perros catalanes", "Artur Mas a la cámara de gas", "Puta TV3", etcètera. I és que el fervor patriòtic, de vegades, es descontrola; ja sigui al carrer, l'urna o el despatx ministerial".
