En un article a Vilaweb el periodista Pere Cardús on assegura que "segons el full de ruta acordat per Junts pel Sí i la CUP, la ratificació de la independència pel poble es farà amb la validació de la constitució catalana. És a dir, en un referèndum constitucional en què la votació favorable implicarà el vist-i-plau a la proclamació del nou estat independent. I no hi estic gens d'acord".
I al respecte s'explica Cardús "Com a demòcrata, vull poder anar contra la constitució del meu país si no em satisfà o no em convenç, sense que això impliqui oposar-me a la llibertat política. Vull dir que sí a la independència, però vull poder votar contra una constitució que no sigui com jo crec que ha de ser el text legal fonamental del meu país. Per exemple, si la constitució no inclou l'oficialitat única del català, vull poder-hi votar en contra. O si no recorda en els primers articles que la nació catalana va més enllà de les quatre províncies actuals del Principat, vull poder-hi votar en contra. Per mi o per qui sigui, aquestes qüestions i moltes altres poden ser irrenunciables, sense que això ens porti a votar contra la independència".
I proposa en canvi "que en el moment del referèndum constitucional hi hagi dues urnes. Una per a la constitució i una altra de validació de la independència. Ja sé que a través de la constitució es volen sumar sensibilitats favorables al procés constituent i renuents a la independència. Mira que en farem, de coses estranyes, els catalans, en aquest món. Estar a favor d'un procés constituent sense estar a favor de la independència és com voler fer una truita sense trencar els ous. Però aquesta fórmula de les dues urnes seria una bona manera de no fer un 'empassa-t'ho tot' històric. Seria la manera més clara".
Per Cardús també es podria "fer un vot global a la constitució i un seguit de vots parcials a les qüestions més sensibles o que tinguin un debat fonamentat i obert en el període constituent. Per exemple, que es votés l'oficialitat de llengües, la pertinença a la UE, a l'OTAN…, la forma de govern, l'exèrcit… a banda. És a dir, que una part de la constitució quedés oberta fins al resultat d'aquesta votació. Això permetria de donar un sí general a la constitució que equivaldria al sí a la independència, però facilitaria un vot conscient, crític i coherent per part dels ciutadans lliures del nou país lliure".
I conclou "si hi ha un moment que les urnes són catalanes, legitimades per una voluntat popular i una legalitat nova establerta, de segur que la quantitat d'urnes que posem no serà cap problema. En tot cas, la dificultat serà poder-les posar. Fem-ho i, com deia aquell, fem-ho bé".
