Per Torra "l'indefugible desafiament que té l'independentisme: trobar líders que conformin equips compromesos amb el procés d'alliberament nacional i que siguin capaços de treballar junts".

En segon lloc diu "no pot ser que elmentrestant condicioni el futur de la nació, com tampoc pot ser que el dia a dia de la governabilitat no es faci amb la voluntat d'avançar pensant en la plenitud nacional i en una acurada i planificada creació de les imprescindibles estructures d'estat".

En tercer "Seguretat jurídica o xoc de trens? Acceleració! La trampa del dilema entre seguretat jurídica o xoc de trens només té una resposta: acceleració. És a dir, només avançant s'avança. És impossible tenir previst l'arbre de conseqüències de tot el que pot passar".

En quart  tirar endavant "Els tres eixos: ruptura democràtica i desobediència civil, procés constituent i pla de xoc social" que ens han de permetre "cohesionar i eixamplar la base independentista, fer creïble els eslògans d'un país millor i preparar-nos per no defugir l'escenari gandhià, per dir-ho en termes d'Oriol Junqueras, que pot obrir-se en un termini més breu del que estimem".

I cinquè " La societat civil" i en relació a aquesta diu que serà "més important que mai" ja que afegeix "S'han acabat els 11 de setembre festiusper, probablement, entrar en un conjunt de manifestacions, concentracions, decisions, que emparin de manera massiva i multitudinària la tasca dels nostres representants polítics davant de respostes previsibles de l'Estat com ara inhabilitacions, querelles o impugnacions. Tindrem allò que siguem capaços de guanyar-nos".

I conclou "ja no som davant del somni, de les declaracions i de l'èpica, sinó de la realitat, l'acció i l'execució legislativa i administrativa. El procés ha mort, visca la preindependència! I la comencem de la millor manera possible: president, govern, estabilitat parlamentària transversal i una societat civil compromesa. Enhorabona. Hi som tots. Hi som junts. No podem fallar".