Barcelona · L'equip de campanya d'Artur Mas funciona ja a velocitat de creuer i executa pulcrament el doble llenguatge que tan bons resultats va donar a Jordi Pujol en el passat. A Madrid, catalanista; i a Catalunya, nacionalista.

I si convé, suposadament sobiranista. Tot s'hi val per no fallar per tercera vegada. A una entrevista titulada La tercera oportunidad me infunde respeto. No puedo fallar i publicada a El País Semanal el passat 7 de març de 2010, Mas indica que "s'apropa aquesta tercera oportunitat" i que això li "infón respecte, compromís i molta responsabilitat, com mai abans l'havia sentida".


"No puc fallar" ha sentenciat el líder de CiU, que ha continuat justificant el seu tercer lideratge: "Un dels mals de Catalunya és que l'èxit molesta i el fracàs no s'assimila. s un binomi dolent, perquè una societat amb una actitud més sana ha de premiar l'èxit, utilitzar-lo com a estímul i no com a element d'enveja, i en canvi no ha de condemnar tant el fracàs, ni tenir-lo una por excessiva, perquè en el fons el fracàs és un component del propi èxit. Això ho he pogut comprovar personalment". En aquest aspecte, Artur Mas ha recordat que va "guanyar dues vegades les eleccions autonòmiques" però que "aquestes victòries es van convertir després en derrota a les poques setmanes" i davant d'això "només caben dues actituds: quedar-te abstret o bé convertir el fracàs en energia. Això darrer és el que estic fent. Per això se'm nota canviat".

En referència a Catalunya i a la seva relació amb Espanya, Mas ha defensat una actitud franca i directa, "dir el que un pensa sense resultar ofensiu, més que no pas intentar canviar mentalitats", en contra de la coneguda pedagogia tan defensada per Jordi Pujol: "En el fons Espanya pensa que està bé com està, no vol ser canviada. Els catalans tenim una obsessió recurrent per canviar Espanya. I al final la pedagogia rebota contra aquesta paret. [...] Catalunya no ha estat ben entesa a la resta d'Espanya, ni entesa ni estimada. Als basocs, això no els passa; un castellà i un basc són culturalment més propers que un castellà i un català. Catalunya, però, pesa més, representa el 20% de l'economia espanyola i té una llengua pròpia [...]. Tot això sumat causa una irritació difícil d'evitar". Mas ha afirmat que "de la mateixa manera que Catalunya no ha estat mai prou forta per canviar Espanya, Espanya tampoc no ho ha estat per domesticar el fet català, tot i que ho hagi intentat diverses vegades".

La gran diferència a què s'ha referit el líder de CiU entre la pedagogia del passat i la situació actual és que "abans no ens entenien però ens respectaven" des de Madrid, mentre que ara "segueixen sense entendre'ns i, a més, no ens respecten": "Abans érem fiables, marcàvem la pauta, érem model de polítiques socials i de dinamisme econòmic. Per desgràcia, els errors dels últims anys han anat desgastant això". En aquesta línia, Artur Mas ha fet una crítica a Espanya i a la seva manca d'horitzó europeísta: "Els partits d'àmbit estatal, el PSOE i el PP, fins la dècada dels vuitanta no van fer cap aposta per Europa. En canvi, el catalanisme sí que s'alineava amb l'europeisme des de la dècada anterior. [...] Quan Espanya ha estat Europa?".

El líder de CiU també ha defensat que, històricament, Espanya mai no ha mirat cap a Europa, i ha afegit que "això arriba fins als partits democràtics de la Transició" i fins a dia d'avui, quan des de l'Estat espanyol "Europa es veu lluny en un altre sentit. No s'acaben d'entendre els temps de la seva administració. Penso que hi ha un dèficit de govern europeu, som en bolquers en el que hauria de ser una autèntica federació política".

Artur Mas, que prefereix autonomenar-se "catalanista", ha corroborat que "nacionalisme i sobirania són termes equivalents" i ha conclòs que "el nacionalisme, que per a mi només té connotacions positives, a nivell internacional és vist amb gran reticència": "Em fa gràcia quan un catalanista intenta fer creure que no és sobiranista: el catalanista ha d'aspirar abans que res a l'enfortiment de la nació catalana. Com a principi, no pot renunciar a que aquesta nació es pugui autogovernar en plenitud". En termes de sobirania catalana, Mas ha instat a no tenir por "en aquest context d'integració europea" a què "Catalunya guanyi nova sobirania a costa de l'Estat central" i ha corroborat que "naveguem cap a una cúpula política europea i uns poders regionals de servei als ciutadans".

Pel que fa a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català, el líder de CiU ha incitat a iniciar una "transició" al si de Catalunya i del catalanisme en el cas que el Constitucional toqui el text legal: "L'Estatut té un recorregut però si xoca contra la paret de la Constitució, Catalunya i el catalanisme hauran d'iniciar una transició de l'Estat de les autonomies al dret a decidir". "Per què dic una transició? -ha continuat Mas- Perquè no estem pels canvis bruscos. La història de Catalunya és un transatlàntic al que li costa virar, no una llanxa amb motor forabord que amb un cop de timó gira sobre si mateixa. Però si l'Estatut no prospera, la maniobra de risc haurà d'afrontar-se".