Salvador Cardús.

El sociòleg Salvador Cardús ha alertat a un article que el temps de les ambigüitats "s'acaba" i que "ara la tensió arriba al límit, tant per exacerbar-ne la desconfiança mútua [de governs i societat] com per exigir-se mútuament la màxima responsabilitat i encendre una passió participativa".

"Efectivament, ara s'ha fet transparent per a tothom que les garanties de l'autogovern dels catalans eren ben febles" ha dit, i ha recordat que en èpoques de bonança "aquesta feblesa s'havia pogut dissimular, però és en la dificultat que es posen a prova de veritat les pròpies forces". "I és ben clar que el govern de l'Estat se'ns passeja sense cap problema ─ha sentenciat─, incomplint la llei i envaint competències a cor què vols, cor què desitges. Alhora, mai com ara no havíem esperat de la política que fos capaç de portar-nos a fer el gran pas cap a una emancipació nacional definitiva".
Queda per saber quin serà el paper dels grans poders fàctics, i si es posarien al costat del país al qual diuen servir"
Cardús ha subratllat que ha arribat un punt en el qual "el risc de la ruptura ja no és superior al risc de mantenir la situació d'indefensió política, econòmica, cultural i lingüística actual", i ha alertat que "el que és sorprenent és que l'Estat no se n'adoni, i segueixi pensant que el fet d'afeblir-nos ens disciplinarà". "Tot al contrari ─ha continuat─, com més se'ns despulla dels nostres atributs nacionals [...] menys tenim a perdre en una revolta en tota regla que planti cara a l'arrogància amb què som tractats".

"No hi poden haver precipitacions ni vacil·lacions ─ha conclòs─. No es pot fer el ridícul, d'acord. Però no és menys veritat que, tal com anem, el ridícul ja ens el fan fer. [...] En el cas d'haver de fer un acte de sobirania heroic per plantar cara a l'abús, crec que ja som al punt de maduresa necessària. Queda per saber quin serà el paper dels grans poders fàctics [...] i si es posarien al costat del país al qual diuen servir".