I afegeix al respecte que "Esdeveniments transcendents com el Brèxit, el triomf de Trump o el creixement de formacions populistes o xenòfobes arreu, posen en safata la utilització d'arguments simplistes, o directament falsos, a l'hora d'analitzar algunes de les coses que estan passant".

Així, per a Conesa "És en aquest context en el qual Catalunya està vivint moments decisius. El judici sobre les responsabilitats polítiques derivades de la celebració de la consulta del 9 N cartografia amb força claredat la situació: un govern espanyol enrocat en un desert de propostes –malgrat una predisposició al diàleg de cartró pedra- que ha fiat a la "brigada Aranzadi" (feliç troballa de l'admirat Enric Juliana) tota l'artilleria contra el procés català".

Creu també aquesta que "Una de les grans pugnes que ja es plantegen de forma cruenta als nous mapes sociopolítics és la que se'ns planteja entre els conceptes globalització i proteccionisme. I una primera víctima colateral d'aquesta lluita no hauria de ser l'anhel per la preservació de la identitat dels pobles. No val fer trampa i associar, populisme o proteccionisme amb una definició simplista de nacionalisme, entès com a concepte excloent i insolidari, perquè justament el populisme és dibuixar solucions simples a problemes complexos, i això és exactament el que estan fent molts polítics i analistes espanyols en analitzar la realitat catalana".

"Actuar localment enfront de fenòmens globals és un repte complicat, però també representa una oportunitat de lluitar per transformar el món des dels nostres entorns més immediats. Gestionar bé i ser imaginatius a l'hora d'enfilar les noves formes de governança locals té una gran importància estratègica, com bé posen de relleu els debats i els conflictes que giren entorn de nous agents de la nova economia (AirbnB, Uber…), i que s'estan dirimint als nostres municipis" afirma Conesa i afegeix "I és evident que també des de l'àmbit local podrem garantir i donar resposta a les demandes ciutadanes en la mesura que puguem disposar d'un estat propi. Perquè Catalunya no solament no en disposa de cap, sinó que en depèn d'un que li va en contra, tant com a país, negant-nos el dret a decidir sobre el nostre futur- com per fer gala d'una ineficiència que dinamita de forma sistemàtica les eines de gestió que des d'aquí s'articulen tant a nivell local com autonòmic (LARSAL, lleis de pobresa energètica…)".

I conclou que "És tanta la importància dels temps que venen, que tenim l'obligació de fer-ho bé i –sobretot- de no defallir, passi el que passi. Els sobiranistes catalans no podem ser comptats en les files del populisme perquè els nostres anhels de llibertat ho són també de progrés i d'emancipació com a poble. I que ningú no dubti, en aquests temps d'inestabilitat i de valors líquids, que la identitat és per als catalans, com a poble, un ancoratge imprescindible que ens ha de permetre afrontar aquest canvi de rasant històric amb un ple domini de les nostres capacitats, que són moltes, i que ens han de garantir figurar en el futur mapa de les nacions lliures d'una Europa a la que volem pertànyer plenament perquè forma part de la nostra identitat".