En un article al País l'historiador i periodista, Joan B. Culla, afirma que "Si la política fos una ciència exacta, avui Pedro Sánchez estaria políticament mort, després d'haver obtingut per al PSOE els pitjors resultats de les tretze eleccions generals celebrades des del 1977.
I afegeix al respecte "Però la política és l'art de la relativitat. I el mer fet d'haver evitat el sorpasso de Podem, d'haver mantingut —per poc— el Partit Socialista com la principal força espanyola d'esquerres, ha permès Sánchez sobreviure, almenys a curt termini. Ara, el seu problema rau precisament aquí, en el termini".
Així, per a Culla el que marcarà el futur del PSOE serà la seva capacitat per "donar a la qüestió territorial la resposta que el PP no ha estat capaç d'oferir durant els últims quatre anys ni és probable que pugui oferir en els pròxims. De fet, aquesta havia estat una especialitat acreditada del PSOE de Felipe i de Zapatero. Però, és clar, les receptes de llavors (la cessió del 15% de l'IRPF, el "apoyaré el Estatut...", el pacte de La Moncloa del gener del 2006 entre Mas i ZP...) ja no són vàlides avui, perquè les reivindicacions d'autogovern d'una bona part de la societat catalana es troben en un altre estadi".
Pel que fa a la proposta de la via canadenca d'Iceta ens explica Culla com "La direcció del PSOE va reaccionar amb mal dissimulat enuig i una negativa rotunda a prendre en consideració la proposta del PSC. Els presidents asturià, extremeny i castellanomanxec, tan previsibles com personatges de la Commedia dell'Arte, van saltar a expressar el seu absolut rebuig de la via canadenca, emparats per la llarga ombra de Susana Díaz. Més significatiu encara: alcaldes i quadres territorials socialistes de l'àrea metropolitana de Barcelona es van regirar contra una fórmula que —creuen— amenaça d'alienar-los el seu ja minvant electorat. Lluny de tota perspectiva d'augmentar-lo, prefereixen continuar disputant-se'l amb el PP i Ciutadans, a veure qui és més unionista".
I conclou l'historiador " el PSOE no vol entendre que, mentre obtingui a Catalunya 7 o 8 diputats (i no els 25 del 2008), continuarà a l'oposició. Si el mer suggeriment de la via canadenca provoca amenaces de trencar amb el PSC, el socialisme espanyol té poc futur. Per més que, a les seves files, invoquin a Pi i Margall els que no n'han llegit ni un paràgraf".
