Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 20 de de desembre del 2016 | 12:27
Recull de premsa · Política

Requejo: "Avui sabem que l'ambigüitat no és mai una bona via per a la defensa i protecció de les minories"

En un article a la Vanguardia Ferran Requejo afirma que "La Constitució espanyola de 1978 ha fracassat a Catalunya" com a conseqüència ens diu del "desenvolupament legislatiu i les sentències del Tribunal Constitucional (TC), especialment a partir de finals dels anys noranta" que han "establert un model territorial pràctic en què una majoria de ciutadans del país es troba políticament incòmoda".

I afegeix a al respecte que "El redactat constitucional, fruit d'un "consens" establert en un escenari d'amenaces militars, inclogué unes ambigüitats semàntiques que les institucions centrals posteriorment han trencat en favor d'una visió unitària, uniformitzadora i recentralitzadora de l'Estat. Una visió plenament congruent amb el nacionalisme conservador de la dreta espanyola i amb el jacobinisme predominant de l'esquerra espanyola. Avui sabem que l'ambigüitat no és mai una bona via per a la defensa i protecció de les minories"(...) En el cas de Catalunya el resultat final és un Estat autonòmic mal dissenyat i pitjor implementat que ha suposat una profunda decepció per a una majoria de ­catalans".



Troba molt greu Requejo "la recent decisió del TC en la qual avala la seva pròpia capacitat de suspendre càrrecs públics en cas de desobediència a les seves decisions. En contra del que deia la ponència prèvia (no aprovada) defensada per la vicepresidenta Adela Asúa, el Tribunal Constitucional pot ara suspendre l'exercici de les funcions de polítics electes. És a dir, el TC veu conforme a la Constitució que ell mateix pugui inhabilitar del càrrec polítics escollits democràticament per la ciutadania quan hi veu resistència a complir les seves decisions. Es tracta d'una decisió que mostra clares deficiències de les garanties processals i que representa una conculcació dels drets dels polítics escollits. Crec que es tracta d'una agressió molt greu als principis liberal-democràtics, un altre indicador de l'erosió i baixa qualitat de l'Estat de dret espanyol. Resulta informatiu llegir els vots particulars dels tres magistrats dissidents que s'han oposat al vot de la majoria del TC".



I conclou "No hi ha ponts reals a l'horitzó. El Govern central i el TC han ­cavat tant a fons des d'un autoritarisme jurídic que els possibles ponts se situen sota l'aigua. L'opció més raonable en termes democràtics seria que els ciutadans votessin com a Canadà i el Regne Unit (això és el que a l'estranger bona part dels partits i ciutadans no entenen: que a Catalunya no es pugui votar com a Escòcia o el Quebec). Tanmateix, allò que seria més raonable resulta ser un impossible pràctic en el cas espanyol. L'opció immediata ­aleshores és una separació fàctica quan les condicions i el moment siguin propicis. Però per implementar una estratègia unilateral cal ser forts, molt forts, tenir ben dissenyats els plans d'acció en diversos escenaris (no només unes lleis), i gestionar el temps d'una manera més intel·ligent que precipitada. El lideratge polític ha de ser clar, igual que la unitat dels partits, entitats i majoria ciutadana favo­rable a la "desconnexió tranquil·la". Quan els ponts ­romanen sota l'aigua, és preferible que el riu esdevingui frontera (europea, suau, porosa... però frontera)".



Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat