L'historiador Joan B. Culla ha lamentat a un article que les equiparacions entre el nacionalisme català i el nacionalsocialisme hitlerià "s'han convertit en un lloc comú, en un cable, en un recurs rutinari per opinadors i polítics" i ha recordat que aquestes venen de lluny, "de la mateixa posada en marxa de l'autonomia a partir de 1980".

"Amb aquest panorama ─ha continuat─, es podria dir que, absorbits per la denúncia de nazismes imaginaris, tots aquests zeladors de la democràcia genuïna se'ls han escapat els nazis i els filonazis de veritat". Culla s'ha referit als representants de la Hermandad de Combatientes de la División Azul que van participar el passat dia 11, a Sant Andreu de la Barca, en un homenatge a la Guàrdia Civil, i als quals la delegada del Govern central fins i tot va distingir amb un diploma.

"Sembla ser que aquesta Hermandad la componen un grup d'aficionats a la "recreació històrica"​​. Però, és clar, no és ni vol dir el mateix vestir-se de legionari romà en el marc del festival Tarraco Viva, [...] que enfundar l'uniforme franco-falangista i lluir al pit el distintiu rojigualdo de la Divisió Blava en el si de la Wehrmacht, amb la creu de ferro i el jou i les fletxes superposats" ha alertat.
Identificar-se amb la División Azul és fer-ho amb el nazisme i el franquisme, és exhibir nostàlgia d'aquells règims totalitaris i criminals"
Culla ha conclòs que resulta "insostenible" la tesi exculpatòria defensada per la Guàrdia Civil, segons la qual aquests es fonamenten en "un context històric i no ideològic" i ha sentenciat que avui dia identificar-se amb la División Azul (els membres de la qual van jurar lleialtat a Adolf Hitler) "és fer-ho amb el nazisme i el franquisme, és exhibir nostàlgia d'aquells règims totalitaris i criminals".

"Que tal apologia pugui produir-se durant un acte oficial presidit per Llanos de Luna constitueix una vergonya i un escàndol. El equivalent a Alemanya, Bèlgica o França, hauria provocat una crisi de Govern" ha dit l'historiador.