Per a Benach "Primer Sants, ara Gràcia... La Barcelona ocupada va mostrant diverses cares. Hi ha una cara que tothom valora, fins i tot l'actual oposició convergent per boca de l'alcalde Trias. És la cara de la feina social que molts joves fan de manera altruista i desinteressada. Però hi ha una altra cara que ho engega tot a dida, la cara de la violència injustificada. I quan això succeeix la intervenció policial es fa necessària i el peix es mossega la cua. Sortim del diàleg i les bones intencions i entrem de ple en la irracionalitat. La solidaritat i les causes nobles s'esvaeixen enmig del fum dels carrers de Gràcia. S'ha fet fosc, negra nit. La democràcia s'ha afeblit una mica més".

A més a més ens recorda que "La llei de la policia de Catalunya especifica que la policia del país són els Mossos d'Esquadra i les policies locals. Cal dir que en els 40 anys de dictadura feixista, els cossos de seguretat de l'Estat (fossin grisos o verds) van tenir un paper molt directe en la repressió de les forces democràtiques i els seus representants. Això va crear, i era plenament justificat, una autèntica aversió cap a les forces policials, cap a la policia, així, en genèric" i afegeix al respecte "I aquesta prevenció cap a les policies s'ha allargat en el temps i ha acabat per contaminar les policies pròpies del país, els Mossos i les policies locals. És cert que la presència dels cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya en el moment del desplegament de la nostra policia, tot i que tècnicament devia ser necessària, no ha facilitat gens les coses".

Sense obviar que "I de Catalunya estant és evident que no tot s'ha fet bé, i que algunes actuacions policials no han ajudat gens a crear aquesta necessària proximitat que hi ha d'haver entre una policia i els ciutadans de la societat que han de protegir" Però dit això, també éns diu "és cert que els professionals que tenen avui les plantilles policials a casa nostra sovint han de fer la seva feina amb una incomprensió que no escau als estàndards d'un país normal, d'una societat democràtica".

I acaba dient "Catalunya és un país en permanent construcció, i com a tal també ha d'acabar de construir la seva policia, una policia democràtica, al servei del poble i del seu país, connectada amb el món i sobretot moderna. Tinc el ple convenciment que hi ha les bases per a fer-ho, sobretot generacions de mossos i mosses que també han fet d'aquesta complexa professió la seva opció de vida. Mereixen respecte i tenen tot el dret a guanyar-se l'estima de la ciutadania de Catalunya. No els podem negar aquest dret, que a més és un repte de país. Sentir orgull pels herois d'Idomeni, però sentir-ne també pels herois que ens garanteixen un país més segur cada dia, seria un signe de país normal"