Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 7 de de maig del 2015 | 19:00
Recull de premsa

Sellarès: "Allò que no podem fer és fer volar coloms sobre militaritzar els Mossos i altres parides"

"Deixem en pau, doncs, la defensa, de moment. Perquè si hem trigat 30 anys a construir un model de seguretat que encara avui dia cal ampliar i reciclar ¿quant podríem trigar a crear un model de defensa? Cal que siguem seriosos".

27-S: model de defensa

El passat 5 d'abril vaig publicar un article sobre el 27-S i el model de seguretat. Per definició, al text hi podria haver inclòs la defensa, que no és més que la seguretat nacional d'un estat. Però com que a Catalunya estem a les beceroles quant a consciència nacional de seguretat, potser és més entenedor, avui, parlar del terme defensa.

Des del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) no creiem convenient tractar el tema de la defensa en profunditat però davant la insistència de diferents mitjans de comunicació, com és el cas delTelenotícies de TVC de diumenge passat, on es fa un plantejament poc seriós i irresponsable sobre la defensa, cal fer les següents asseveracions:

1. Cal manifestar que en les decisions que es prenguin l'endemà d'un procés democràtic que condueixi una part de la nació catalana –Catalunya– a la independència, el fet d'estructurar la defensa no serà prioritari (com bé ja vaig esmentar al passat article).

2. Cal dir que parlar per parlar –el que es pot fer ara– pot ferir susceptibilitats i restar adhesions al procés d'independència de diversos sectors socials avui majoritaris. Tres-cents anys d'externalització involuntària de la seguretat i defensa catalanes a l'Estat espanyol han creat una consciència de defensa acomplexada i un pacifisme que és positiu en molts aspectes però en d'altres és irresponsable i pot ser un entrebanc per a la nostra integració en una Europa unida i democràtica.

3. Catalunya no està aïllada del món: no és una illa paradisíaca enmig del Pacífic, sinó que ocupa una posició geoestratègica molt important. Els ports de Barcelona i Tarragona, l'aeroport de Barcelona i el corredor mediterrani són estructures estratègiques que Europa vigila i necessita per al seu desenvolupament i seguretat. Això comporta que la república catalana sorgida d'un mandat democràtic haurà de pactar i negociar la seguretat i l'estratègia de defensa amb els veïns, i també quines obligacions i servituds ens comportaran aquestes.

Des del CEEC, però, ens preocupa un document del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) sobre la seguretat i defensa, realitzat per indocumentats i suposats especialistes en defensa, així com d'altres manifestacions que s'han començat a fer veure al país aprofitant el buit ideològic i estratègic de la nostra societat i classe política. Sols ens cal l'exemple del nostre president Artur Mas, qui ara parla de Costa Rica; demà passat, que som un país petit i no ens podem permetre un
exèrcit perquè és car... o tota una sèrie d'afirmacions que el desprestigien. Això ens dol.

Des del CEEC –des de 1984– volem estar al costat i al servei de les nostres institucions nacionals. Però aquestes han d'evitar en aquesta transició nacional fer por als nostres aliats fronterers: la UE i l'OTAN. Si aquests països i organitzacions veuen el desori actual sobre el tema de la defensa i seguretat a Catalunya, i el plantejament d'un "nirvana" al país, poden arribar a creure's que ja els hi va bé l'Espanya unitària, la qual en tema de defensa i seguretat és un aliat creïble. Per aquest motiu, des del CEEC creiem que ara ens hem de centrar en la seguretat, en la substitució dels cossos i forces de seguretat de l'estat (CFSE) i en la preparació d'estructures d'estat de defensa i intel·ligència que preparin seriosament un pla de defensa dins del marc europeu i occidental de comú acord amb la UE –i irremeiablement amb l'OTAN.

Preparar els homes i dones –necessaris per a una primera etapa– que siguin capaços de crear l'estructura de defensa de Catalunya en els propers 5-10 anys, tot estudiant diferents models, visitant diferents forces armades i estudiant quin model de col·laboració podríem oferir des de Catalunya als nostres aliats. Allò que no podem fer, doncs, és parlar i fer volar coloms, sobre militaritzar els Mossos i altres parides que ens portarien a models caducs. La policia i l'exèrcit són dues coses diametralment oposades, i això s'ha de tenir clar.

Deixem en pau, doncs, la defensa, de moment. Perquè si hem trigat 30 anys a construir un model de seguretat que encara avui dia cal ampliar i reciclar ¿quant podríem trigar a crear un model de defensa? Cal que siguem seriosos.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat