En un article al diari Ara el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, ens explica que "El Parlament de Catalunya celebra dimecres i dijous el "ple sobre la situació d'emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat
d'una resposta institucional" i afirma al respecte que "malgrat que l'esperança és l'últim que s'ha de perdre, el que plana sobre moltes de les entitats socials que assistiran a la sessió és l'escepticisme".
Creu Illa també que "No invita a l'optimisme pensar que, sense l'esforç i la generositat de tots els grups parlamentaris per assolir grans consensos, no resoldrem la situació d'un país que suporta més de mig milió de persones aturades, de les quals 393.900 de llarga durada i amb un 20,9% de la població que viu sota el llindar de la pobresa".
Afirma, a més a més, que "Catalunya continua patint, set anys després, una crisi social malgrat que l'economia ha crescut de manera ininterrompuda els últims dos anys. Aquesta crisi social es materialitza en tres conseqüències que afecten perjudicialment la nostra quotidianitat: l'increment de les desigualtats, la cronificació de la pobresa i la falta de polítiques inclusives per a persones que tenen algun tipus de discapacitat".
Per a Illa "El ple convocat s'hauria de cloure amb pocs objectius, que fossin clars i identificables, amb indicadors avaluables i pressupostàriament realistes. La pobresa és una realitat social sobre la qual es pot actuar. De naturalesa complexa i amb diversitat de causes, caldria que fos combatuda sobre els orígens que la provoquen. En aquest sentit, cal definir polítiques transformadores que:
Intervinguin i modifiquin el mercat de treball orientant-lo cap a la qualitat i l'estabilitat, promovent una economia centrada en la persona.
Amb un sistema educatiu que no deixi ningú enrere i redueixi a nivells europeus l'elevat abandonament escolar prematur.
Amb una fiscalitat justa que redistribueixi equitativament el creixement econòmic.
Amb un sistema de prestacions que garanteixi un mínim per a tothom.
Amb polítiques d'habitatge social assequible.
Amb l'extensió dels serveis sociosanitaris com a dret de ciutadania.
I conclou "Esmorteir l'emergència social no és un objectiu fàcil. Combatre la pobresa exigeix tenacitat i compromís polític i social. Per això, abandonar l'estratègia partidista i buscar punts de trobada i consens enfortirà les eines, sempre insuficients, que tenim per respondre eficaçment al repte d'aconseguir una societat més inclusiva, més equitativa i, per tant, més cohesionada".