"L'estatalisme febril, que porta alguns a pensar que amb una Catalunya independent tot canviarà de dalt a baix [...] porta el debat a un excés d'èpica i de dramatisme, que alimenten la por i les amenaces interessades de la banda contrària".
L'historiador Toni Soler ha alertat sobre els perills del discurs sobiranista a un article on hi ha dit que "caldria que el sobiranisme no respongués als heralds de l'apocalipsi amb el seu revers -és a dir, la invocació de la Terra Promesa".
Soler ha explicat que la independència "no ens farà llevar de més bon humor cada matí" i ha indicat que "molts dels canvis que aquest país ha de fer tindran lloc siguem independents o no" per la qual cosa Soler ha sentenciat que "l'estatalisme febril, que porta alguns a pensar que amb una Catalunya independent tot canviarà de dalt a baix, d'un dia per l'altre, no és només una fantasia sinó que porta el debat a un excés d'èpica i de dramatisme".
Finalment, Soler ha dit a l'article No amenaçar, no prometre que el sobiranisme "té moltes mancances, però almenys mai ha pretès exercir la coerció, ni per descomptat la violència" ja que els que volen una Catalunya independent estan "profundament descontents amb l' statu quo actual", una actitud que no tenen, segons l'autor, sectors antisobiranistes com els representats per Albert Rivera.
"Rivera va pronunciar al Parlament ─ha recordat─ una frase de fortes ressonàncies històriques; no sé si ho va fer expressament. Li va dir a Artur Mas que el feia responsable de tot el que passi a Catalunya [...] i em va resultar inevitable recordar una de les últimes sessions de les Corts republicanes, un mes abans de l'esclat de la Guerra Civil, en què Calvo Sotelo va dir que l'exèrcit estava legitimat per sublevar-se contra l'anarquia, i el president Casares Quiroga li va respondre que el feia responsable de " cualquier cosa que pueda ocurrir ".
Sobre aquestes declaracions Soler ha dit que "no en podem dir amenaça, però sí xantatge emocional, com el que es produeix en una parella quan un dels dos es vol divorciar i l'altre l'avisa que els fills en patiran les conseqüències" una tàctica que "contamina el debat lliure": "En el cas d'un litigi polític, les dues parts han de lluitar per convèncer la majoria, i no amenaçar l'altra part amb un conflicte, posant en qüestió la base de la democràcia".
