La Conferència de Pau organitzada per Lokarri, entre d'altres, ha acabat donant el seu fruit i el rumor d'un comunicat d'ETA es va fer realitat ahir a la tarda, posant punt final a més de quatre dècades de lluita armada.
Al comunicat, l'organització armada ha parlat d'obrir una negociació sobre les "conseqüències del conflicte" però ha deixat en mans de les forces independentistes polítiques qualsevol altra demanda. ETA, doncs, finalment ha fet un pas enrere per permetre que siguin les forces democràtiques les que facin seu el conflicte polític i en discuteixin una solució. ETA s'ha acabat, però el conflicte no. Això mateix és el que deien aquest matí Rufi Etxebarría i Maribi Ugarteburu, representants de l'esquerra abertzale, que han destacat la voluntat d'ETA de respectar "la nova situació creada a Euskal Herria, amb una majoria social i política que actua en clau de país, en defensa dels seus drets i el seu futur lliure i democràtic".
L'encaix d'Euskal Herria amb Espanya i França, que és l'arrel política del conflicte, haurà d'esperar
Tal com es demostrà dilluns passat al Palau d'Aiete, el nou escenari no només és palpable per la esquerra abertzale sinó que compta amb la complicitat d'una majoria de les forces polítiques basques exceptuant PP i UPyD. Avui, Patxi López, el lehendakari que en un moment històric pel país era de gira pels Estats Units i ha decidit tornar d'urgència, ha anunciat que obrirà una ronda de diàlegs amb totes les forces basques per analitzar la nova situació i traçar un full de ruta. El lehendakari, prudent, ha remarcat que es reunirà amb tothom (inclosa la il·legalitzada esquerra abertzale) i que ho farà apostant per "incloure a la democràcia aquells que n'han estat fora".
Caldrà esperar, doncs, l'evolució dels contactes per veure com es perfila un futur polític esperançador però ple d'incerteses per a bascos i basques. De moment el Govern espanyol no mourà peça fins passat el 20 de novembre; serà el nou ocupant de la Moncloa qui haurà de pensar com s'enfronta a les negociacions si és que n'hi ha. D'altra banda, el marge de maniobra de López a hores d'ara sembla força estret; la majoria al Parlament de Vitòria depèn d'un Partit Popular que, tot i la prudència de les darreres hores, no va voler anar a la Conferència de dilluns i no sembla disposat a canviar la posició política dels darrers temps. A més a més, al mateix PSE hi conviuen dues ànimes, constitucionalista i basquista, que representaren Totorika i Eguiguren el passat dilluns.
El 'lehendakari' López ho tindrà molt difícil per acostar posicions
Així, Lokarri podrà dir que la Conferència de Pau fou un èxit definitiu de l'aposta pel diàleg i la resolució del conflicte armat, la primera pedra per la pacificació definitiva a Euskal Herria. No obstant això, l'encaix d'Euskal Herria amb Espanya i França, que és l'arrel política del conflicte, haurà d'esperar i el lehendakari López ho tindrà molt difícil per acostar posicions, dins i fora del seu partit.
