PP i PSOE han reblat el clau de la reforma exprés de la Constitució al Congrés dels Diputats i ho han fet només amb el suport d'UPN. Així doncs, s'ha confirmat allò que Ridao va titllar ahir de cacicada, una reforma bipartidista que ha exclòs l'oposició i els nacionalistes bascos i catalans.
Mentre els diputats de CiU i PNB no votaven la proposta, els d'ERC, ICV, NaBai i BNG abandonaven la cambra per no ser presents a la votació de la modificació de l'article 135. Es consolidava així una ruptura constitucional, tal com l'ha definit CiU aquests dies, la qual Artur Mas amenaçava que podria agreujar el distanciament emocional entre Catalunya i Espanya. Els canvis introduïts a l'article 135 sobre l'estabilitat pressupostària són l'única reforma de la Constitució feta durant els darrers 30 anys, excepció feta de la modificació del 1992 arran del Tractat de Maastricht.
El sostre de dèficit pressupostari afegit al dèficit fiscal existent converteix la reforma constitucional en una recentralització en tota regla
L'estratègia de PP i PSOE, però, no és una novetat a la política espanyola. L'acord dels dos grans partits ha exclòs sistemàticament Catalunya i la ruptura constitucional es confirmà amb la sentència del TC sobre l'Estatut després que aquest fos referendat pel poble català. El cafè per a tothom, assajat a la LOAPA els 80', fou però l'antecedent històric més clar de la dinàmica centralista de les institucions espanyoles. Tal com exposàvem fa pocs dies aquí mateix, el sostre de dèficit pressupostari afegit al dèficit fiscal existent converteix la reforma constitucional en una recentralització en tota regla que limita enormement l'autonomia fiscal de Catalunya.
A hores d'ara, doncs, el catalanisme faria bé de reflexionar després de l'enèsim corró a les Corts espanyoles. Després de la modificació de l'article 135, de la què no se'n han salvat ni els territoris forals, l'estratègia del pacte fiscal de CiU sembla més surrealista que mai. Aconseguir una majoria suficient al Congrés en aquest sentit és ara pocs menys que una quimera. Pel que fa al PSC, un cop més ha actuat sota les ordres del PSOE: tot i que Antonio Guitérrez s'havia desmarcat de la doctrina del partit, cap diputat socialista català ho ha fet.
Caldrà estar atents a la llei orgànica que desenvoluparà la reforma, aquesta hauria d'estar enllestida abans del juny del 2012 i podria afectar més competències autonòmiques. El Ple del Parlament que han forçat ERC, ICV i Grup Mixt per debatre la reforma podria ser una bona oportunitat per fixar línies vermelles de cara a la nova llei orgànica que desenvoluparà la modificació de l'article 135; però també ho hauria de ser per definir una estratègia conjunta davant d'una recentralització fiscal i política que sembla inexorable.
