El pitjor de tot, en el fons, és la instrumentalització de l'ANC, al servei dels interessos d'una persona i el seu Partit.

Que Mas recuperi la Llista Única i es salti els seus compromisos és demencial quan falten menys de 100 dies per la consulta, deixant de banda que mai ningú ha estat ni tan sols capaç de presentar una sola enquesta que avalés la pretesa Llista Única. I és demencial perquè torna a provocar un debat, esgotador, portes endins. Perquè torna a histeritzar els seguidors del President i CDC que tornen a malbaratar les seves energies arremetent contra Junqueras i ERC, malgrat que Junqueras i ERC han mantingut una discreció, un silenci, una contenció, exemplars. Si el propòsit dels fans del President i CDC hagués estat festejar Junqueras l'haurien intentat estimar o seduir enlloc de recórrer a la desqualificació sistemàtica senzillament per respectar www.acord27s.cat subscrit també pel President. Increïble tot plegat.

Igualment és al·lucinant que el flamant President de l'ANC, Jordi Sánchez, hagi faltat a la seva paraula a mes i mig de prendre possessió. Absolutament delirant. Sánchez va arribar a la presidència prometent del dret i del revés, per esvair dubtes, que no desenterraria la Llista Única. I la primera cosa que ha fet, la primera, és desenterrar el debat sobre la Llista Mas i a proposta de Mas.

La darrera qüestió, greu, veritablement greu, és que el President Mas, en una acte organitzat per CDC a Molins de Rei, cometés un error impropi d'un President, de tots, com és confrontar el sobiranisme al 'sí se puede'. Error garrafal que, a més, contradiu el seu propi discurs en situar-se com antagonista d'un movimnent que, sobre el paper, propugna, un canvi social i la regeneració democràtic,. Des de quan són aquests els enemics de l'independentisme?

Sisplau senyor Mas, prou! Ja van orquestrar aquesta estratègia a Barcelona. Pitjor no va poder sortir.