CDC està passant per uns moments difícils. Haver callat durant trenta anys, fent veure que no passava res amb el finançament del partit i els sectors dels negocis, ara els està passant factura. I això es produeix en un moment en què el país ha fet el pas endavant més important de la seva història, obrint el camí cap a la seva sobirania i llibertat.
Els convergents tenen, doncs un dilema. Què és primer: estabilitzar i refundar el partit, o el Procés? I han optat per les dues coses alhora, que pot semblar racional, però és molt i molt difícil evitar que un partit plural no enfronti les seves diferents ànimes en unes circumstàncies de refundació.
Així, avui hi ha tres grans corrents en el si dels convergents: el socialdemòcrata, encapçalats per Josep Rull; els liberals, liderats per Marc Guerrero; i el sector conservador de Germà Gordó. Aquests tres són els grups organitzats, tot i que hi podria haver altres sectors que volguessin dir-hi alguna cosa, com el sector històric pujolista, que se sent en aquests moments menystingut i marginat.
No pot ser que CDC, amb la dispersió per les qüestions internes, la reformulació o la refundació del partit faci perdre pistonada al Procés"
El problema, però, d'un partit com CDC, fonamentalment una organització nacionalista i plural, és que és un col·lectiu que sols té un sentit real mentre existeixi la Catalunya autonòmica, però tot es posa en qüestió si Catalunya assoleix la sobirania i la normalitat nacional, perquè llavors cada opció ideològica haurà de fer el seu camí.
També hi ha un altre element que distorsiona la militància diversa de CDC, que és l'aparició del nou partit Demòcrates de Catalunya, una opció nova del que s'anomena "la nova política". Dèmocrates ha estat capaç de trencar amb els esquemes organitzatius del passat i ofereix al democratacristians i demòcrates en general una organització sense les rèmores del passat, que pot influir i optar a una part important del que ha representat històricament Convergència i Unió. El panorma, doncs, és complex. I ho és no sols per Convergència, sinó per al país. Doncs avui el que necessitaríem és que totes les dones i els homes de CDC dediquessin tots els seus esfoços i la seva acció política a consolidar el Procés i no a estar constantment en ebullució interna pel futur del partit. El Procés pot patir-ne les conseqüències.
El nostre Col·lectiu coneix la realitat interna de CDC i sap dels elements tòxics i els "xitxarel·los" que han manipulat el partit per als seus propis interessos en els darrers anys. Per això és necessari que Rull, Guerrero i Gordó facin un gran pacte de netejar els elements tòxics del partit. I no sols els vinculats d'una o altra manera amb la corrupció, sinó també amb aquells que han fet del sectarisme una forma d'acció política que ha empetitit el partit, restant-li la capacitat que tenia en el passat d'atreure i acostar molts dels sectors del sobiranisme i el catalanisme.
Mentre existeixi la Catalunya autonòmica CDC és una eina fonamental. Per això és bo que aquests tres sectors que representen Rull, Guerrero i Gordó no es dediquin al combat entre ells, sinó a expansionar els seus propis sectors, obrint-se amb coincidència i complicitat a diversos sectors de la societat i d'altres opcions polítiques, fent el possible per mantenir la unitat en el Procés de tot el catalanisme, sobiranisme i independentisme.
No pot ser que CDC, amb la dispersió per les qüestions internes, la reformulació o la refundació del partit faci perdre pistonada al Procés.