Un article del passat 17 de setembre publicat al diari Ara de l'excel·lent periodista i director adjunt , Ignasi Aragay afirmava "La Vanguardia ha retornat als seus orígens: com als inicis dels anys 80 del segle XIX, és un negoci deficitari; com als inicis, quan era la veu dels liberals monàrquics, és un diari de partit (però, ai!, que de cop s'ha quedat sense partit, orfe de la fracassada UDC duranista), i com durant la major part de la seva existència, està retrobant un ADN anticatalanista".
Com a reposta la Vanguardia en un article sense signar inclòs a la secció el Forat del Pany i amb el títol de Crisi a l'Ara ha publicat un article que sosté que aquest rotaatiu estaria en crisi "Al sector de la premsa és habitual el transvasament de periodistes d'un mitjà a un altre, però no ho és en absolut que una secció s'acomiadi en bloc per anar-se'n a la competència. Això és el que acaba de passar al diari Ara, que ha vist com cinc periodistes de la seva secció de Política abandonaven la redacció per integrar-se a la plantilla de Nació Digital, el mitjà líder de l'espai digital en català. En els mesos anteriors, havien deixat també el rotatiu dos caps de secció de ..."
L'atac és brutal i coneixent al Grup Godó aquest compte, de ben segur, amb la xarxa de l'estat i els seus aparells que haurien posat en el seu punt de mira tant els diaris nètament sobiranistes com a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Caldria davant de tot plegat que en el si del diari Ara es produís una certa reflexió. Va ser el nomenament d'Ester Vera, del que ningú dubta de ls seva professionalitat, com a substitua de Carles Capdevila el més adient? El seu editor possiblement preocupat per les dificultats econòmiques hauria hagut de fer i de pactar equilibris diversos que de retruc haurien obert certes tensions entre alguns dels professionals que n'integren la redacció.
L'Ara ha gaudit des dels seus inicis de la benedicció de bona part del món intel·lectual i universitari formats portant sota el braç el diari el País que els va abraçar amb il·lusió. L'Ara naixia com la nostra alternativa al portaveu progre del nacionalisme espanyol. Milers de persones han fet de l'Ara el seu diari de capçalera cansats dels mitjans del Grup Godó i Prisa amb els seus interessos i el seu biaix espanyolista.
Insistim, per tant que l'equip de direcció i empremsarial de l'Ara hauria de recapacitar. Els necessitem i molts dels seus professionals i fundadors del diari es mereixen que aquest faci la funció cultural, social i nacional que el sobiranisme majoritari li demanda.
L'atac de la Vanguardia d'entrada els reforçarà però caldria que avaluessin que està passant i cap on està anant la seva línia editorial i d'opinió del diari.