Fa un any el PSOE va trencar una dinàmica històrica. Des de 1980 els diferents governs espanyols no han entès la política basca sense el PNB en el poder. L'Estat sempre havia pensat que la millor manera d'acabar amb ETA i amb les reivindicacions de l'esquerra abertzale era donar ales al PNB perquè actués com a cunya contra l'independentisme. Per això l'UCD d'Adolfo Suárez va fer tot el possible per consolidar l'opció del PNB. Una estratègia seguida després pels executius presidits per Felipe González i també durant la primera legislatura de José María Aznar. En la segona les coses van canviar i, per al PP, el partit de Xabier Arzalluz es va convertir en la seva bèstia negra, però  els populars no van amenaçar l'hegemonia penebista a Euskadi. No van poder i tampoc van saber fer-ho. El cas és que els últims 30 anys l'Estat ha permès que el PNB gestionés el País Basc a canvi de moderar la qüestió nacional.

Una doctrina no escrita que va trencar-se ara fa un any. El PNB, liderat per Juan José Ibarretxe, va tornar a guanyar les últimes eleccions autonòmiques, però la Llei de Partits va fer possible donar un tomb a la situació basca. El parlament sorgit de les urnes donava la majoria absoluta, per primera vegada, a les formacions espanyolistes. Amb l'esquerra abertzale il·legalitzada, els socialistes van buscar el suport dels populars per desallotjar el PNB del Palau d'Ajuria Enea. Fa un any López es va convertir en el primer Lehendakari socialista de la història d'Euskadi. Què ha passat des de llavors?


El PSE i la política de l'estruç

La crisi econòmica i la lluita contra ETA han estat les prioritats del govern López durant els últims dotze mesos. Durant tot aquest temps els socialistes s'han centrat en ocultar el conflicte basc, en aparentar una normalitat artificial que nega la realitat política del país. Han intentat traslladar a la societat que Euskadi és ara un país "normal", una comunitat espanyola més. El govern de Vitòria, a proposta dels seus socis del PP, ha fixat el 25 d'octubre com el "Dia d'Euskadi". Una jornada que serà festiva a partir de l'any que ve per commemorar l'aprovació de l'Estatut de Gernika de 1979. En l'apartat de la lluita antiterrorista, l'home fort de l'executiu, el conseller d'interior  Rodolfo Ares, dirigeix una política de tolerància zero contra l'esquerra abertzale que busca la deslegitimació política i social d'ETA.


El PNB és un pèndol

Iñigo Urkullu ha passat d'acusar els socialistes de donar un "cop institucional" contra el PNB a col·laborar amb ells. Al llarg d'aquest any els penebistes han intentat mantenir un perfil doble: abertzales però responsables. El PNB no ha volgut donar una imatge de partit que s'ha radicalitzat en l'oposició i tant a Madrid com a Vitòria ha recolzat els pressupostos dels socialistes. En els temes econòmics Urkullu s'ha revelat com un fidel aliat de Zapatero i López.


Batasuna i EA busquen un espai comú

L'últim any ha estat molt mogut per a l'esquerra abertzale. Ha afrontat un debat intern sobre l'estratègia a seguir i la majoria de les seves bases ha assumit les vies exclusivament polítiques i democràtiques, tal i com pretenia Arnaldo Otegi. Les Declaracions d'Alsasua, Brussel·les i de Pamplona han marcat la política dels independentistes. Un gir sense precedents de Batasuna, avalat per destacats mitjancers internacionals, que és a l'espera de rebre l'aprovació pública d'ETA per iniciar un procés que ha de culminar en un front abertzale. La principal crossa de Batasuna és ara mateix Eusko Alkartasuna, i també manté contactes amb Aralar.

El PNB percep aquest possible projecte independentista com una amenaça a la seva hegemonia dins del camp del nacionalisme basc i es manté a l'expectativa.

De fet, tots els partits bascos es mantenen a l'expectativa, saben que si ETA dona el pas i s'allunya de la violència l'actual situació d'impasse saltarà pels aires, moltes consciències es desbloquejaran i la política basca i espanyola rebran una forta sacsejada. Per això tots es miren de reüll.