I a Madrid s'han posat nerviosos. I quan els espanyols es posen nerviosos comencen a amenaçar amb il.legalitzar coses i pronuncien paraules gruixudes com l'Estat de Dret, la Constitució, etc. Se'ls nota preocupats i tenen motius. L'actual escenari polític basc no els agrada gens ni mica. Pensaven que l'esquerra abertzale no seria capaç de culminar el seu debat intern amb una aposta per les víes pacifiques, polítiques i democràtiques. I l'esquerra abertzale ha fet els deures malgrat la detenció i empresonament de bona part dels seus dirigents.
Tampoc creien que es faria realitat el Pol Sobiranista. I s'han tornat a equivocar. El pacte entre Eusko Alkartasuna i la il·legalitzada Batasuna és la primera pedra d'un ambiciós pla que preveu aglutinar sota el mateix paraigües a tots els independentistes d'Euskal Herria. Per això, l'acord EA-Batasuna està obert a la resta de formacions abertzales. El Pol Sobiranista només tindrà èxit si és capaç de fitxar nous socis i sumar noves adhesions i suports no sols polítics, també sindicals i socials. L'objectiu d'Eusko Batasuna és teixir una amplia xarxa ciutadana a favor de la construcció de l'Estat Basc. La fòrmula és l'acumulació de forces per promoure l'enfrontament polític amb l'Estat espanyol.
La prioritat dels impulsors del Pol és integrar a la basc-francesa Abertzaleen Batasuna i a Aralar. Dos partits molt escèptics amb el gir donat per l'esquerra abertzale il·legalitzada però que el segueixen de ben a prop. No el poden ignorar. Serà feina d'Eusko Alkartasuna intentar convèncer'ls que la nova estratègia de Batasuna és creíble i sincera, que el cicle de la violència ha acabat i que ETA es desactivarà per donar recorregut a la política. L'aparició d'un gran partit independentista que desterri la violència d'ETA és el pitjor malson per als poders de l'Estat.
Des de la Transició l'estratègia espanyola ha descansat en dos vectors: l'Estatut, per moderar i apaivagar les reivindicacions basques amb l'ajut del PNB, i ETA com a gran coartada per no abordar el debat de l'autodeterminació amb l'excusa de la violència. La unitat abertzale que es perfila pot acabar amb els dos tallafocs i deixar sense arguments a l'Estat. El ministre de l'interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, creu que és moment de "tornar a apretar" i això només pot voler dir que es preparen noves operacions policials per intentar fer descarrilar la vía política iniciada per Eusko Batasuna. La direcció del PNB no té cap voluntat d'integrar-se en el gran pacte independentista. El seu president, Iñigo Urkullu, troba "suïcida" el pas que ha donat EA. I té part de raó.
s suïcida perquè si l'aposta té èxit, el més probable és que Eusko Alkartasuna desaparegui com a partit, però és un sacrifici a favor d'un Estat Basc independent. Al cap i a la fi l'objectiu últim d'Eusko Alkartasuna. s doncs, un gest solidari amb una causa i amb un país que el PNB no entèn. O no vol entendre. Urkullu ha tornat a oferir-se a Zapatero per negociar i pactar els pressupostos generals de l'Estat de 2011sempre que el govern espanyol es comprometi a desenvolupar l'autogovern basc. El PNB continua pensant en paràmetres autonòmics quan el gran debat que es prepara és clarament independentista.
