L'estat de salut d'una part dels més de 700 reclusos d'ETA és preocupant. Una realitat que durant anys s'ha ocultat i que ara, amb la fi definitiva de la lluita armada, necessita una ràpida solució. Per a molts d'ells, la tradicional reivindicació de l'esquerra abertzale, Euskal Presoak, etxera –Presos bascos, a casa– és una qüestió de vida o mort.
Bilbo ·
Des de fa unes setmanes, Euskadi disposa d'un Comissionat per a la Convivència i la Memòria. Es tracta d'un càrrec de nova creació ideat pel Lehendakari Patxi López.
Jesús Loza, fins ara parlamentari socialista, metge de professió i vicepresident de la Fundació Fernando Buesa –el dirigent del PSE assassinat per ETA l'any 2000–, s'ocupa de fomentar la convivència entre els bascos pensant en un horitzó de pau plena.
La situació dels presos és una de les qüestions que s'ha de desactivar per facilitar aquest trànsit social cap a la normalització política. I dins dels problemes que afecten al conjunt dels presos d'ETA, com són la dispersió o la Doctrina Parot –una cadena perpetua encoberta–, existeix el tema específic dels interns que pateixen malalties greus. L'independentisme basc porta dècades denunciant, sense èxit, la dura situació dels reclusos malalts.
En aquests moments hi ha 15 presos d'ETA que haurien de ser excarcerats immediatament a causa de les dolències
Amb el nou escenari obert, el govern basc, a través del Comissionat, es disposa a abordar aquesta problemàtica. Loza està redactant un informe per concretar què s'entèn per malaltia greu o incurable, més enllà del que estableix la llei penitenciària. Un informe que serà traslladat a Mariano Rajoy, ja que és l'espanyol i no el basc qui té les competències de les presons ubicades a Euskadi.
Si Loza recull fidelment les dades aportades pels sanitaris que donen assistència als reclusos, el seu informe reflectirà que en aquests moments hi ha 15 presos d'ETA –12 homes i dues dones– que haurien de ser excarcerats immediatament a causa de les dolències que tenen. Estem parlant de malalties greus o incurables com transtorn esquizo-afectiu amb component delirant, transtorn obsessiu-compolsiu greu, càncers de pulmó, ronyó i de pròstata i afeccions de cor, oculars i reumatològiques.
Un quadre clínic que pot agreujar-se al llarg dels pròxims mesos si es té en compte que, en l'actualitat, 22 reclusos bascos tenen més de 60 anys –el més vell en té 71–, i que 93 membres d'ETA porten més de 20 anys empresonats.