Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 26 de de gener del 2010 | 16:42
Crònica · Ideologia i pensament polític

La lletra petita de la victòria d'Obama sobre Clinton i McCain

'Canvi de joc' és el títol del llibre dels periodistes John Hellemann i Mark Halperin en que expliquen la lletra petita de la cursa d' Obama fins arribar a la Casa Blanca, derrotant primer a Hillary Clinton, a les primàries demòcrates, i, a continuació, a John McCain, el candidat republicà a la presidència. L'obra va ser publicada el passat dia 11 i en pocs dies ja estava exhaurit a les llibreries de Washington.

Un dels "secrets" que surten a Canvi de joc' és el relat d'una reunió el juliol del 2006, quan el jove senador Obama va ser convocat al despatx del líder de la majoria demòcrata al Senat, Harry Reid. "Què hem pogut fer malament?", li va preguntar Obama a un dels seus assessors, abans d'anar a la reunió. Va quedar molt sorprès quan Reid, vint anys més gran que ell, li va plantejar que pensés en presentar-se com a candidat a les eleccions presidencials del 2008. El líder demòcrata li va prometre el seu suport i el d'altres, des de l'ombra i la reserva, per tal d'evitar enfrontar-se al poder dels Clinton dins del Partit Demòcrata.

La previsible candidatura de Hillary Clinton aixecava pors dins les files dels dirigents demòcrates, degut a l'ombra molesta del seu marit, l'expresident Bill Clinton, i les seves sovintejades aventures extramatrimonials. Els dirigents demòcrates buscaven una alternativa, i Reid estava fascinat pel talent oratori d'Obama, pensant que el país ja era prou madur per acceptar un president afroamericà, tenint en compte, va dir el líder senatorial, que tenia "la pell clara" i que el seu accent no era el dels "negres". Quan aquestes paraules de Reid van córrer pel món polític, aquest va haver de presentar excuses a Obama, que les va acceptar, considerant que el tema estava tancat.

Per escriure l'extens llibre, que es llegeix com una novel·la, els dos periodistes van entrevistar a dues centes persones del món de la política. El seu objectiu era elaborar un "retrat íntim" dels principals candidats i les seves esposes (o marits), per poder dibuixar millor la seva personalitat i la seva ambició.


L'expresident Clinton no era un ajut, era un problema

La lluita principal d'aquella campanya va ser la que va enfrontar a Obama i Clinton. Hillary, com a precandidata, tenia les de guanyar ja que disposava de les xarxes d'influència, l'experiència, el carisma, la intel·ligència política i el suport del seu marit (elegit dues vegades president). Obama no era més que una esperança de futur del Partit Demòcrata, un pes lleuger a qui Hillary havia ajudat a ser elegit senador i a qui havia acollit amb els braços oberts quan va anar a demanar-li consell. El considerava massa verd, massa innocent, per ser un rival seriós, i aquesta arrogància no li va deixar veure que la situació canviava en contra seva.

Dins l'equip de campanya de Hillary hi havia divisions i intentaven neutralitzar la influència del seu marit. Van tardar a adonar-se de l'amenaça real que representava Obama i de la "traïció" d'un seguit de dirigents del Partit Demòcrata. Bill Clinton va dir, a propòsit d'Obama: "Fa temps que aquest noi ens hauria d'haver portat el cafè". Per l'equip de Hillary i per ella mateixa, Bill no era un ajut sinó un problema.

L'equip de campanya d'Obama, en canvi, va tenir l'encert d'anar a buscar a l'electorat jove a través de Internet,  potenciant el desig de canvi que hi havia al país. En una primera fase de la campanya, el problema era fins a quin punt Obama estava disposat a sacrificar la seva vida familiar i el seu confort per tal de guanyar. Va trigar a decidir-se ja que la seva dona, Michele, a qui estima molt, estava en contra de la seva candidatura. Però va decidir fer servir el cap en comptes de deixar-se portar pels sentiments, dient-se que no podia deixar passar aquesta oportunitat històrica.


Una crisi d'Obama enmig de la campanya

A l'estiu del 2007, Obama va tenir un altre moment de dubte, quan la seva campanya anava a tota màquina, ja que tenia la impressió d'estar superat pels esdeveniments; el dia a dia, els viatges, no el deixen ni respirar. Va reunir el seu cercle íntim de col·laboradors per reprendre el control  El seu exprofessor de Harvard, Chris Edley, va dir a l'equip del candidat: "Aquest home vol reflexionar, escriure, parlar amb els experts. Vol efectuar contribucions en temes de fons. Doneu-li temps per això", i els va demanar una reflexió que unís les idees i ideals d'Obama en un missatge polític precís. Aquesta rectificació sobre la marxa va permetre a l'actual president guanyar les primeres primàries, a l'estat d'Iowa, produint un canvi d'escenari, un "canvi de joc".

A Iowa, Hillary va quedar tercera, rere d'Obama i del senador John Edwards, un altre personatge amb aventures extraconjugals. La senadora no podia amagar la seva ràbia per la derrota i buscava culpables, acusant a l'equip d'Obama de fer trampes. "Aquesta dona no pot ser president", va dir un dels seus consellers sorprès per la seva manca d'autocontrol. Tanmateix, Obama la admirava i pensava que la necessitava i, en un primer moment, va creure que podia ser la candidata a vicepresident. Però els seus consellers li van fer canviar de parer i finalment va ser designada secretaria d'Estat, la cap de la diplomàcia nord-americana.


El desastre de Sarah Palin

Pel que al candidat republicà, expliquen els periodistes que durant la campanya va estar a punt de perdre la seva sang freda en diverses ocasions, com quan va saber que el diari The New York Times' anava a publicar una suposada relació sentimental seva amb una assistent, afer que sempre ha negat. Però el més sorprenent és com va ser elegida la seva candidata a la vicepresidència, Sarah Palin. L'estat major de McCain no sabia pràcticament res d'aquesta governadora d'Alaska i va suposar que tenia un nivell mig, com la resta de la classe política nord-americana. Però van equivocar-se, perquè Palin, segons els autors del llibre, tenia una cultura pròxima al zero i era incapaç de respondre a temes elementals com la diferència entre Corea del Nord i Corea del Sud.

En ser nomenada, enmig de la improvisació, Palin va posar-se a estudiar i memoritzar totes les informacions que li passaven els seus consellers. Abans de les entrevistes per televisió es passava força temps aprenent el que deien les fitxes que li feien arribar els seus "professors". Aquest ritme la va portar a una depressió profunda, però el seu equip la va poder reflotar a temps per efectuar un debat televisat amb el candidat demòcrata a la vicepresidència, Joe Biden. "No oblideu que Reagan pensava que els arbres generaven pol·lució i que va ser un bon president", li va dir un membre del seu equip per a consolar-la.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Notícia ·
Obama no s'alinea amb Rajoy
Crònica · Internacional
El món torna a tenir dues superpotències
Crònica · Tecnologia i país
Catalunya, EEUU i vot electrònic
Crònica · Internacional
La reelecció d'Obama és garantia de progrés
Crònica · Unió europea
L'aposta pel desarmament nuclear
Crònica · Territori
Bhopal i BP, dues cares d'una mateixa moneda?
Opinió · Política
Obama i les eleccions a l'Iran
Crònica · Tecnologia i país
L'estil Obama a la política catalana
S'ha dit · Política
"Afganistan serà el cementiri d'Obama".
Crònica · Territori
Obama i l'Antàrtida
Indica publicitat