No parlem del futur sinó del present. El món avui dia torna a tenir dues superpotències, que en l'espai de pocs dies de diferència han elegit els seus dirigents. Els Estats Units, el 6 de novembre, van reelegir el president Obama i la Xina acaba de nomenar els seus nous màxims dirigents.
Un dels punts que comparteixen és l'urgència que tenen d'efectuar reformes, tant polítiques com econòmiques.
Un informe de l'OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic), publicat aquest mes de novembre, afirma que el 2016 ─és a dir, d'aquí a quatre anys─ la Xina passarà per davant dels Estats Units com a primera economia mundial. Entre d'altres coses, això vol dir que tornem a tenir dues superpotències mundials. Durant la segona meitat del segle XX van ser Estats Units i la Unió Soviètica. Ara són els Estats Units, que durant els últims vint anys han estat l'única superpotència, i la Xina.
De moment, estem parlant de potència econòmica però tothom que tingui nocions d'història sap que aquesta porta aparellada la potència militar, la política, la comercial, la diplomàtica, etc. Els Estats Units estan a punt de ser superats com a primera potència econòmica però encara els hi queda un temps abans de veure's sobrepassats com a primera potencia militar. No obstant, la Xina dedica cada anys més diners a les seves forces armades per assentar el seu domini sobre la seva esfera d'influència asiàtica.
La cúpula del poder xinesa pacta el seu relleu per dècades. Ara surt el president Hu Jintao i el seu successor serà Xi Jinping. De fet, el XVIII Congrés del Partit Comunista xinès ha elegit a Xi com a màxim dirigent del partit i la pròxima primavera serà nomenat nou president de la Xina. El creixement econòmic de la nova superpotència sembla que no tingui aturador. Porta tres dècades d'expansió ininterrompuda i a alta velocitat. Però se li acumulen els problemes, tant polítics com econòmics.
La major revolució industrial de la història
Els problemes que pateix des de fa cinc anys l'economia nord-americana són perfectament coneguts i han centrat part de la recent campanya electoral. El mateix es pot dir dels problemes polítics però no és el cas de la Xina, on no hi ha campanyes electorals que permetin discutir els temes ni uns mitjans de comunicació lliures que els situïn en l'agenda. A la Xina el partit únic marca la línia política, l'econòmica, l'agenda. Tot està sota control. Si un tema o un problema resulten incòmodes pel poder, doncs no se'n parla i llestos.
"Xina està vivint la revolució industrial més gran i més ràpida de la història de la humanitat", diu Timothy Garton Ash al diari britànic The Guardian. En trenta anys ha passat de ser un país agrari a ser una potència industrial. La meitat de la seva població ja viu en ciutats, amb tot el reguitzell de problemes i tensions que això comporta. Tothom pronostica que si el creixement econòmic es detura o disminueix el seu ritme hi ha el perill d'una gran explosió social. I en aquest punt entra en consideració l'estructura política del país. La Xina és "de facto" un règim de capitalisme leninista.
Si als Estats Units el president és escollit per centenars de milions de persones, a la Xina són 2.270 delegats al congrés del PC xinès els que esecullen 370 membres del Comitè Central, aquests escullen la vintena de membres del Politburó, el qual designa els set membres de un Comitè Permanent, que tenen tot el poder. Un d'ells és president i un altre primer ministre. L'estructura estatal està descentralitzada i impera un capitalisme que ha afavorit el ràpid desenvolupament econòmic i també una creixent desigualtat social.
Del comunisme al capitalisme familiar
Els dirigents comunistes s'han enriquit. La família de l'actual primer ministre, Wen Jiabao, ha acumulat una fortuna de 2.700 milions de dòlars, segons un informe publicat pel diari The New York Times, i la família del que serà nou president, Xi Pinjing, s'ha fet amb un patrimoni de prop dels 1.000 milions de dòlars, segons la revista Bloomberg Businessweek. El comunisme ha derivat en un capitalisme en família.
Per evitar que el creixement econòmic perdi pistonada fan falta reformes econòmiques i per a què el sistema adquireixi una major eficiència i disminueixi la corrupció és precís que es facin reformes polítiques, en sentit democratitzador. I aquí és on el sistema polític ha de demostrar la seva capacitat o incapacitat d'adaptar-se a la nova Xina. Conservadors i reformistes s'enfronten en la cúpula del poder dins de l'etern combat entre les forces de progrés i les forces reaccionàries. El poble xinès no té altre paper assignat que el d'observador.
