Durant aquests dies ha tengut lloc el debat de política general de les Illes Balears, el darrer de la legislatura. Durant la primera jornada, el president Antich va fer un discurs de to optimista respecte a l'evolució econòmica de Balears -segons ell, a punt de sortir de la recessió gràcies a la força del sector turístic- i reivindicant les mesures d'inversió pública empreses pel seu govern i pel de l'Estat. El discurs, de tarannà clarament positiu, estava farcit de propostes inspirades pel Conseller d'Economia, Carles Manera, com la promoció de les noves tecnologies, la inversió en I+D i l'impuls a la formació. El president fins i tot va passar de puntetes sobre els casos de corrupció que, segons ell, estarien en procés de superació. L'única proposta del seu discurs que es pot considerar populista va ser l'anunci de la posada en marxa d'un pla d'inserció laboral per als joves. En suma, un discurs massa positiu per a uns moments de crisi com els actuals.
Les crítiques de l'oposició no es varen fer esperar. Algunes de tan estrambòtiques com les de Bauzá, retraient al president que no trepitgi el carrer i no vegi la realitat. Una crítica punyent provinent d'una persona que no és parlamentària i que, per tant, per covardia política, no participava en el debat. Josep Melià, d'UM, va criticar que el parlament d'Antich fos més semblant al discurs d'un debat d'investidura que a un de finals de legislatura. El Bloc, per la seva banda, tot i fer costat al gruix de la intervenció, en va criticar la manca de crítica a les polítiques del govern espanyol.
La segona jornada del debat, que es va fer aquest dimecres, va tenir els seus moments àlgids amb l'enfrontament dialèctic entre el president Antich i el portaveu del PP, Antoni Pastor. Va ser un debat atípic: per al batlle de Manacor era el seu primer i darrer debat de política general i, a més, enquadrat dins el sector regionalista, havia de defensar les postures del tàndem Bauzá-Delgado. També era atípic, i una vegada més ha estat remarcat tant pel portaveu del PSOE, Antonio Diéguez, com pel del Bloc, Biel Barceló, que Bauzá miràs el debat des de la tribuna de convidats i no hi participàs com a portaveu. Precisament, la dissociació entre el líder i el portaveu va donar lloc a una situació peculiar, quan Antich va decidir respondre conjuntament a tots els portaveus i no com en les anteriors edicions, en què reservava un torn específic al PP. El fet va agafar per sorpresa Pastor, que encara no tenia el discurs que havia de pronunciar -l'estaven fent a la seu del PP- i que va haver de demanar un ajornament de deu minuts. El portaveu va considerar la decisió d'Antich una humiliació.
El debat fou més breu que en altres ocasions i va estar centrat en la crisi econòmica. Va començar amb els membres del grup mixt. El diputat de la dreta formenterera, Josep Mayans, va retreure al president que marginàs l'illa, a la qual cosa Antich va contestar que mai s'havia invertit tant a Formentera com durant aquesta legislatura. Esperança Marí, d'Eivissa pel Canvi, va fer crítiques a les mancances en finançament i a la política del govern Zapatero. Josep Melià, d'UM, va alternar crítiques tant al PSOE com al PP, destinades al maltractament històric donat a Balears des de Madrid en matèries com finançament o infraestructures. Melià reivindicà la construcció del golf de Son Bosc i retragué al PSOE el seu excés d'optimisme i al PP el seu excés de catastrofisme. Biel Barceló, del Bloc, també retragué l'espoli fiscal que pateixen les Balears, criticà la política de Zapatero i donà suport al conjunt de les polítiques del Govern, si bé demanant un major impuls en matèria lingüística. Barceló també va voler remarcar que la corrupció té noms i llinatges i que afecta a partits polítics molt determinats, reivindicant d'aquesta manera la netedat de les formacions que formen el Bloc. El portaveu del PSOE, Diéguez, va dedicar el seu parlament a atacar el PP pels casos de corrupció.
El debat entre Antich i Pastor va ser el que va donar més suc i va estar centrat, com no podia ser d'altra manera, en la crisi. El portaveu del PP acusà el Govern d'ineficàcia i de ser responsable de la ruïna econòmica de les Balears; i de presidir un govern feble i que no genera confiança. Antich va respondre irat, acusant el batle de Manacor de fer demagògia, d'atribuir al Govern les responsabilitats d'una crisi internacional comparable a la del 1929, i d'intentar arreplegar vots utilitzant les desgràcies de la gent. El president també va retreure al PP que no sigui capaç de reconèixer el fracàs de les seves receptes i li va recordar que el 60% de l'atur és a la construcció, sector artificialment engreixat durant la passada legislatura. Antoni Pastor acusà el Govern de ser el més sectari de la democràcia, de no haver complert les promeses i de no ser de fiar. Com a gest, va oferir a Antich un pacte per aprovar els pressuposts sempre que no augmenti els imposts ni retalli educació, sanitat i serveis socials. En cas de no acceptar aquest pacte, el PP demanarà a l'executiu que presenti una qüestió de confiança. Una afirmació que va ser aprofitada per Antich per recordar, una vegada més al PP, que no han pogut presentar una moció de censura perquè no té majoria suficient. Davant les acusacions de sectarisme, afirmà que els mitjans de comunicació públics varen entrevistar el líder del PP el mateix dia que començava el debat, fet que no passava amb el PP. Acte seguit entrà en escena la qüestió lingüística, amb retrets d'Antich al PP per rebutjar la unitat de la llengua i els consells insulars, tots dos aspectes recollits a l'Estatut aprovat el 2007. El debat era incòmode per a Pastor, integrant del sector regionalista del PP, que no se'n va sortir amb el típic exemple del metge que no pot treballar a Balears perquè no sap català.
La jornada va estar amanida per les interrupcions constants dels diputats del PP, un autèntic clàssic. El partit hooligan es va acarnissar especialment amb Diéguez, però també va interrompre constantment el president. La presidenta de la cambra va haver de cridar a l'ordre els diputats unes quantes vegades. Com sempre, hi va destacar el president del PP de Palma, José María Rodríguez, especialista de l'exabrupte, que va cridar i es va aixecar del seu seient unes quantes vegades. Tot plegat, un espectacle poc edificant en uns moments tan complicats com els actuals.
