Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 10 de d'agost del 2010 | 17:28
Crònica · Internacional

El projecte polític de la Gran Suïssa

Hi ha un projecte polític que es defineix com la Gran Suïssa i que consisteix en remodelar el mapa del centre del continent per fer aparèixer una Suïssa ampliada amb les regions veïnes que tindria fins a 24 milions d'habitants. Quan el passat mes de març Dominique Baettig va proposar annexar a Suïssa els territoris fronterers tothom va riure perquè van considerar que era un acudit d'aquest diputat suís de la Unió Democràtica de Centre (UDC), d'extrema dreta i antieuropeista.

La idea d'aquest psiquiatre del partit que disposa d'una majoria relativa al parlament suís és permetre que regions d'Alemanya, Itàlia, Àustria i França entrin a formar part de la Confederació suïssa. Han passat els mesos i el juny el diari 'La provincia di Como' va publicar una enquesta d'opinió segons la qual un 74% dels habitants de la província fronterera amb Suïssa (amb el cantó de Ticino) de Como, que té més de mig milió d'habitants, estarien disposats a canviar de sobirania.

Ara el setmanari alemany "Die Weltwoche" publica que son partidaris de convertir-se en suïssos el 52% dels habitants de la regió autònoma austríaca del Voralberg, el 48% de la regió francesa de Saboia-Alta Saboia, el mateix a l'estat federat alemany de Baden-Wurtemberg i el 52% a les províncies italianes de Como i Varése (nord de la Llombardia). No dóna dades sobre la regió autònoma italiana de Val d'Aosta. Els percentatges són especialment elevats entre els joves i els electors de dretes.

El somni del model suís
Davant d'aquestes enquestes, el diputat pel cantó del Jura, Baettig, ha tornat a parlar: "M'havien considerat com un il·luminat, però els resultats estan aquí, el model suís fa somiar". Un dels elements que dóna el setmanari alemany per justificar aquest desig de tanta gent veïna de l'Estat alpí és l'admiració pel sistema de democràcia directa del país, ja que els cantons suïssos celebren amb molta freqüència referèndums o assemblees populars (en els cantons més petits i menys poblats) per tal que la gent decideixi sobre tota mena de temes d'interès comú.


Hi ha un altre factor important, i és que centenars de milers de persones dels territoris veïns van a treballar a Suïssa. En el cas de Saboia-Alta Saboia s'estima que són unes cent mil persones que si es convertissin en suïssos deixarien de tenir els avantatges financers que ara tenen, però segons el director del centre d'estudis "Futur Suïssa", Xavier Comtesse, "aquí no hi ha deute, poc atur, el sistema d'ensenyament i el sanitari funcionen bé i els francesos se senten atrets per aquest paradís, i ara més que són víctimes de la crisi econòmica i la crisi europea".

En el capítol dels impostos, els de Suïssa són molt inferiors als de Itàlia, per exemple, i, en general, als dels seus veïns. Els italians que passessin a ser suïssos pagarien el 7,5% de IVA en lloc de l'actual 20%, la pressió fiscal els baixaria del 45% al 20%, junt amb el fet de disposar del millor i més sòlid sistema bancari del món, de pagar més barata la benzina, la xocolata, les autopistes i el tabac. En el cas dels italians de Como i Varèse parlen la mateixa llengua que els habitants del cantó de Ticino (l'italià és una de les quatre llengües oficials de Suïssa) i el mateix dialecte llombard.

La secretària de la Lliga Saboiana, velyne Anthoine, no descarta l'"opció suïssa" tot i que el seu moviment vol la independència de la regió dient: "Saboia és l'últim país annexat per França, el 1860. s prou recent. Abans el nostre ducat englobava parts de Ginebra, Neuchâtel i del Valais. Els suïssos son els nostres germans".

De moment no hi ha enquestes sobre si els suïssos en la seva majoria acceptarien o rebutjarien l'ingrés dels seus veïns. Ara bé, la proposta de Gran Suïssa de Baettig va ser rebutjada pel Consell Federal, que la va considerar com un "acte polític gens amistós" que els estats veïns podrien considerar com una provocació, segons explica el diari francès 'Le Figaro'. Malgrat les polítiques comunes i l'abolició de fronteres pel comerç, el moviment de persones, etc. els estats mantenen el caràcter sagrat de les seves fronteres.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Crònica · Internacional
Suïssa no és xenòfoba
Crònica · Internacional
La guerra s'escampa per l'Orient Mitjà mentre a Suïssa es busca la pau
La fotografia · Societat civil
Ginebra s'omple d'estelades
Indica publicitat