La cosa està clara: la cancellera alemanya Angela Merkel, d'acord amb el president francès Nicolas Sarkozy, decideix que els estats europeus que tenen l'euro han d'establir a les seves constitucions respectives ─com ja ha fet Alemanya─, que en el futur no hi haurà deute en els pressupostos, que hauran d'estar equilibrats entre ingressos i despeses.
I l'Estat espanyol, amb l'acord de dreta (PP) i esquerra (PSOE), és el primer en complir les ordres de Berlín.
L'Europa dels vint-i-set estats membres (1) de la Unió Europea (UE) s'articula al voltant de la zona euro, és a dir, l'Europa dels setze (2). Aquest nucli de setze estats amb moneda comuna té un motor que és l'eix franco-alemany, és a dir, París-Berlín. En el funcionament del dia a dia és bàsic l'existència d'aquest acord permanent a dues bandes perquè en tots els temes hi hagi el consens suficient per a la seva aprovació.
Les turbulències econòmiques dels últims anys han desequilibrat aquest eix de manera que, mentre que en temes estrictament polítics el pes de França és determinant i en temes militars ho és el consens París-Londres (cas de Líbia), en afers econòmics qui té la paella pel mànec, l'última paraula, és Alemanya.
Podríem especular sobre el naixement d'un IV Reich (imperi alemany) basat en la gran potència econòmica de Berlín, que suposa una forta influència política. El que no va aconseguir el III Reich, el de Hitler, amb la força militar, ho estaria aconseguint la República Federal Alemanya amb la força econòmica: un domini polític del continent, capaç de fer reescriure les constitucions dels estats europeus seguint les seves consignes.
Subordinació espanyola
Una demostració palpable i actual d'aquesta força política és la rapidesa amb què l'Estat espanyol ha modificat la seva Constitució, seguint les indicacions dels seus aliats europeus de la zona euro, és a dir, les línies marcades pel govern de Berlín, amb l'acord de França. Resulta sorprenent aquest canvi de la Constitució espanyola quan, des de la seva aprovació, ha estat considerada una mena de Bíblia, de llibre sagrat, intocable i amb uns mecanismes previstos que semblaven fer impossible la seva reforma.
El poder dels mercats, de la zona euro, del Banc Central Europeu i de l'eix franco-alemany, i, sobretot, el poder de la Merkel, han deixat al descobert que la sobirania de l'Estat espanyol és més limitada del què tothom creia. El nacionalisme català que aspira a un Estat propi faria bé en crear i potenciar lobbys no sols a Washington, París i Londres, sinó especialment a Berlín.
Debilitat interna de la Merkel
Ara bé, aquest poder econòmic, que es tradueix en força política, de la República Federal Alemanya, que exerceix la seva cancellera Angela Merkel dins de la UE, va acompanyat per una debilitat política interna, com acaben de demostrar els recents comicis a l'estat federat (länder) de Meclemburg-AntePomerania, on ha guanyat l'oposició socialdemòcrata (SPD), amb el 37%, i on els seus aliats en el govern federal, els liberals (FDP) no han superat la barrera del 5% dels vots que dona accés al Parlament. La CDU de Merkel s'ha quedat amb el 24%, mentre que els Verds han tret el 10%, Die Linke (L'Esquerra) el 17% i els neonazis del NPD el 5,5%.
El govern de coalició de cristianodemòcrates i liberals de la cancellera Merkel té davant seu un repte molt seriós, ja que diumenge vinent se celebren eleccions al "land" de Berlín. Una eventual victòria dels Verds i una nova derrota dels liberals a la capital podria obrir el camí a un govern federal de coalició de socialdemòcrates i Verds, en substitució de l'actual.
Després del canvi de la Constitució espanyola, seguint les indicacions de l'Estat espanyol, el que passi a Alemanya és molt més important que fins ara per nosaltres. Fa dècades que es diu que en l'elecció del president dels Estats Units hauríem de votar tots perquè la seva influència i poder són mundials. Ara haurem de dir que les decisions de l'electorat alemany ens afectaran molt directament.
No seria millor que el PSC, en lloc de federar-se amb el PSOE, ho fes directament amb l'SPD? I que CiU establís pactes amb la CDU-CSU, en lloc del PP? I que ICV, en lloc de seure amb IU, busqués lloc al cantó dels Verds alemanys? Per a què ens serveixen els intermediaris? A Catalunya li està costant el 10% del seu PIB.
(1) Alemanya, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Gran Bretanya, Irlanda, Dinamarca, Àustria, Estat espanyol, Portugal, Grècia, Suècia, Finlàndia, Xipre, Malta, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Bulgària i Romania.
(2) Alemanya, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Irlanda, Àustria, Estat espanyol, Portugal, Grècia, Finlàndia, Xipre, Malta, Eslovàquia i Eslovènia.
