Harriet Beecher Stowe va escriure el 1852 la famosa novel·la "La cabana de l'oncle Tom". El protagonista, l'oncle Tom (tio Tom), era un esclau negre treballador i honrat que estimava els seus amos. Aquests, però, decideixen vendre'l després de separar-lo de la dona i els seus fills, i el nou amo es mor i cau a mans d'un empresari agrari alcohòlic i sàdic que l'acaba matant a cops. Abans de morir el pobre Tom perdona tot el mal que li han fet. Aquest és un resum molt breu i matusser però serveix per situar el tema. 

Aquest model d'esclau, no sols resignat a la seva sort sinó que arriba a estimar els seus amos que l'exploten i fins i tot els perdona que el matin, va donar el seu nom, "oncle Tom", als negres que acceptaven resignadament ser discriminats per lleis racistes als estats del Sud dels Estats Units. La lluita pels drets civils dels afroamericans, personificada pel líder negre Martin Luther King, que va assolir els seus moments culminants durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, va aconseguir posar fi a aquelles lleis injustes i racistes.

A Catalunya ara també estem en lluita, pacífica, contra unes lleis injustes, que ens mantenen sotmesos a la voluntat dels nostres amos, que no reconeixen els nostres drets com a poble, com a catalans, com a nació. Salvant totes les distàncies que calgui tampoc els blancs racistes nord-americans no reconeixien els mateixos drets que ells tenien als seus ex-esclaus i en els estats del Sud dels Estats Units tenien un seguit de lleis que establien un statu quo fet a la seva mida, a la dels seus interessos polítics i econòmics.

"OncleTom" a la catalana
Va ser la lluita popular de la major part dels afroamericans, que amb el suport de molts blancs, va obligar a canviar les lleis i a reconèixer la igualtat de totes les persones durant la presidència del demòcrata Johnson (amb les lleis dels anys 1964 i 1965), el successor de Kennedy a la Casa Blanca. Ara Catalunya viu temps de lluita política i descobrim a casa nostra que també tenim "oncles Tom" o actituds polítiques que ens recorden aquesta figura literària.

El nostre moviment pels drets civils lluita per obtenir el reconeixement dels nostres drets col·lectius com a poble, començant pel dret a l'autodeterminació, establert a totes les instàncies internacionals i per a tots els pobles en situació de dependència política. L'ex-president Montilla va dir-nos que el futur de Catalunya el decidiran els catalans (frase gairebé textual) però ara el seu partit, el PSC, hi afegeix "amb permís d'Espanya", segons es dedueix de les declaracions dels seus actuals dirigents.

En cas de referèndum aquest partit votaria contra la independència. Aquests socialistes no volen seguir igual que ara, però en tenen prou amb què els amos siguin bones persones i els hi donin certes garanties (federalisme). Recorden l'"oncle Tom". Encara que Espanya ens ofegui econòmicament i políticament l'hem de perdonar i seguir estimant-la. Com l'"oncle Tom".

L'altra partit que s'oposa a tot el què ara es planteja, el PP, és l'únic del Parlament català que no va nàixer a casa nostra sinó que és una sucursal procedent de fora. Si seguim amb el joc de trobar coincidències amb la situació viscuda als Estats Units amb els afroamericans podem dir que el seu referent hauria de ser el desaparegut cantant Michael Jackson que va fer tot el possible per acabar amb una pell blanca. Els del PP de Catalunya volen ser tan espanyols com els espanyols. Totes les postures són legítimes i hem d'esforçar-nos per respectar-les tot exigint que es respectin les nostres i que les regles de joc siguin les de la democràcia, no debades estem dins de la Unió Europea.