Fins que el president del PP, Mariano Rajoy, no guanyi unes eleccions espanyoles, és molt probable que el seu lideratge no quedi blindat. Aquesta situació explica que, tot i les ganes de la Brunete mediàtica per desallotjar el PSOE del poder, algunes bales de tinta sempre acabin impactant el de Pontevedra.
La novetat d'aquest mes d'agost, amb el culebrot' de les punxades telefòniques engegat per Dolores de Cospedal, és que algunes veus de la caverna periodística ja comencen a acusar els populars de posar en pràctica estratègies pròpies de grups antististema.
Germán Yanke a Estrella Digital, o Cristina Losada a Libertad Digital, en són dos exemples. En els seus últims articles, tant l'expresentador de Telemadrid com la bulldog' de Jiménez Losantos han acusat el partit de Rajoy de ser antisistema pel fet de denunciar sense proves que a alguns dirigents se'ls ha, suposadament, punxat el telèfon. No només això, sinó que han comparat els populars amb ETA i les seves denúncies de tortures i d'escoltes il·legals.
Certament, l'estratègia posada en pràctica pel PP és arriscada. Al principi, quan només la secretària general denunciava les escoltes, es podia pensar que es tractava d'una relliscada. Després, amb el suport del vicesecretari territorial, Javier Arenas -que és qui de debò mana al PP- i de Mariano Rajoy, va quedar descartada la possibilitat de la ficada de pota. Possiblement, no es tractava d'una estratègia perfectament dissenyada, però el victimisme posat en pràctica per Cospedal s'ha convertit en una aposta dels populars gràcies al suport del seu líder.
De moment, s'ha de reconèixer, els ha servit per centrar el focus mediàtic en les denúncies i evitar més filtracions de la trama Gürtel. Hi ha qui diu que estan disposats a tirar-ho tot endavant i que es guarden un as a la màniga. Una carta que els permetria fer mal a Zapatero coincidint amb la presidència espanyola de la Unió Europea. L'altra possibilitat és que tot acabi en un foc d'encenalls, cosa que seria un flac favor a la democràcia i a l'Estat de dret. Ja era hora que ser independentista fos més una sort que una desgràcia per poder veure el culebrot' de la nació veïna a distància.
