Poc a poc, sense fer gaire soroll, el govern de Mariano Rajoy va desplegant el programa recentralitzador que massivament van votar els espanyols el 20-N. El més greu, però, és la falta de resposta organitzada de les nacions amb voluntat real d'autogovern, que de moment callen i acaten.
Madrid ·
Aquesta setmana, i després de marejar la perdiu amunt i avall, el PP ha concretat la seva intervenció sobre les comunitats autònomes: un control previ del sostre de despesa. El ministre Cristóbal Montoro, que ha aparegut com el policia bo al costat del titular d'Economia, Luis de Guindos, presumeix del fet que Madrid no hagi d'autoritzar amb antelació els pressupostos, és a dir, com es distribueixen els recursos que surten de les butxaques dels contribuents. Només faltaria! Si s'arribés a aquest extrem, s'estaria trinxant la lletra i la música de la Constitució espanyola. No és, de cap manera, un gest de gràcia política de la Moncloa cap als governs regionals.
No obstant, amb les línies que ha marcat, l'autogovern ja queda greument tocat. A la pràctica, Catalunya es converteix en un país tutelat per aquells que han fet mala gestió, que no paguen els deutes, que legislen contra el territori i que s'embutxaquen un 9% del PIB dels catalans, que marxa cap a Madrid i no torna.
La Moncloa ja ha dit que espera que la col·laboració amb els nacionalistes catalans vagi molt més enllà
Davant d'aquesta situació, i per "coherència política", CiU ha donat suport al pla de retallades del govern espanyol, que inclou un augment de l'IRPF que, en paraules del conseller Mas-Colell, "asfixia" Catalunya i n'augmenta els problemes financers. La Moncloa ja ha dit que espera que la col·laboració amb els nacionalistes catalans vagi molt més enllà. Això comportaria inevitablement aparcar la transició nacional.
A Madrid estan satisfets de la manca de resposta unitària catalana –agreujada per la crisi d'identitat socialista– i els anima a seguir portant a terme el pla unificador. Per exemple, el consell de ministres ja ha donat el vist-i-plau a la possibilitat de privatitzar les televisions autonòmiques que, en el nostre cas, és un element essencial de la cohesió nacional.
En un moment de replantejament del cafè per a tots, Madrid va descafeïnant l'autogovern amb cura, mirant de no fer trencadissa. Tindrà el silenci o la complicitat catalana? Quines enteses buscarà al Congrés? Acceptarà el Govern ingerències al país justificades en nom de l'austeritat i del compromís europeu? Hi haurà una resposta clara per, si cal ser tutelats, millor ser-ho directament per Brussel•les sense passar per Madrid? Molts interrogants que busquen resposta.
