Madrid · La dreta mediàtica espanyolista està excitadíssima i ja demana a Mariano Rajoy –que s'ho mira a la distància, puro en mà– que recuperi la reforma del Codi Penal que va perpetrar Aznar per tancar a la presó el lehendakari Ibarretxe (un canvi normatiu tan absurd i maldestre que el propi Constitucional va acabar tombant).

Ara, els ultres –i alguns que fins ara ho dissimulaven prou bé– voldrien que el govern espanyol tirés d'ordeno y mando i engarjolés el president de la Generalitat. Es deleixen per emular les imatges del president Companys entre garrots. Són els mateixos, els del PP, que s'han negat sistemàticament a posar una trista placa de record al president màrtir allà on va ser torturat per la policia de la dictadura, al quilòmetre zero de Madrid, on hi ha la seu de la Comunitat.
A la gent no se la convenç ni a cops de Constitució ni a cops de porra
Tot plegat, una vergonya: els hereus del franquisme, transvestits de demòcrates de tota la vida, s'omplen aquests dies la boca a l'hora de donar lliçons amb l'únic objectiu d'anul·lar la voluntat d'un poble. No han entès que a la gent no se la convenç ni a cops de Constitució ni a cops de porra, com hem vist aquesta setmana pels carrers de la capital espanyola.

Saliven només d'imaginar el Govern entre reixes... però saben que no passarà. En primer lloc, perquè l'executiu de Rajoy coneix les lleis i és conscient de la dificultat de tirar endavant un canvi legislatiu d'aquesta magnitud. En segon lloc, perquè el lideratge del president espanyol està cada cop més debilitat i no tindria prou força per resistir un embat tan dur. El cap de l'executiu confia en dues coses: que l'amenaça del TC sigui suficient (no han entès que és un tribunal arnat que ja no fa ni fred ni calor als catalans) i, sobretot, en que el pas del temps –i les pressions de la Santa Aliança, agafant l'expressió de Toni Soler– ho amoroseixi tot.
El debat català dirà molt més de com és Espanya que no pas de com és Catalunya
Alguns ja han començat. No obstant, l'argument per pensar-s'ho dues vegades abans de suprimir l'autonomia és més de fons. Espanya sap que si actua amb aquesta brutalitat –a l'altre extrem del Regne Unit amb Escòcia– seria la seva fi com a estat pretesament democràtic i civilitzat. Seria un company de viatge incomdíssim a Europa, més fins i tot que els règims totalitaris que tan blasma el PP. El debat català dirà, al capdavall, molt més de com és Espanya que no pas de com és Catalunya, que de moment actua amb una elegància exquisita.